El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida

II Jornades de formació per a guies, informadors i tècnics dels espais de memòria de Catalunya.

2010-09-12T20:09:00.003+02:00

Després de mesos sense actualitzar, d'haver passat l'estiu, i d'anar colgat de feina, he arribat a la reflexió de que els pròposits que m'havia marcat en el moment de començar aquest bloc, ja fa un any i mig, no els he pogut dur a terme. La feina que actualment tinc, no em permet publicar articles gaire sovint, i això ha derivat en l'abandonament d'aquest bloc.

Crec convenient, un canvi de rumb, i partir d'ara em centraré principalment a la difusió de notícies ja publicades per altres mitjans, així com altres informacions d'interès, ja siguin jornades de formacions, cursos, visites al territori, etc..

És una manera de no deixar morir encara més aquest bloc, que inicialment em va engrescar en un moment complicat on m'havia quedat sense feina.

Comença aquesta nova etapa amb les II Jornades de formació per a guies, informadors i tècnics dels espais de memòria de Catalunya.

El Memorial Democràtic organitza aquestes jornades que es celebraran els dies 28, 29 i 30 de setembre i el dia 1 d’octubre a Sort amb l’objectiu d’oferir formació als professionals dels espais de memòria.

Arriba una nova edició de les Jornades de formació per a guies, informadors i tècnics dels espais de memòria de Catalunya, organitzades pel Memorial Democràtic. Aquestes jornades estan destinades a informadors, guies, tècnics i a totes aquelles persones amb l’objectiu d’ampliar els seu coneixements envers el patrimoni memorial.

Les jornades oferiran un seguit de ponències que s’emmarcaran en quatre blocs diferents que són: Història i Patrimoni Memorial, turisme i difusió del patrimoni memorial, pedagogia i patrimoni memorial i experiències en patrimoni memorial d’altres territoris.

A banda de les ponències, que aniran a càrrec d’experts d’àmbit nacional i internacional també es duran a terme debats, presentacions de casos específics i una visita guiada a un espai de memòria del Pallars.

Us adjunto el programa on trobareu tota la informació al respecte.

Fulletó

View more presentations from pedresqueparlen.

OCULTO

Patrimoni i innovació digital. Últimes tecnologies per la gestió i la difusió del patrimoni cultural.

2010-04-29T15:55:00.009+02:00

Després de mesos deixant de banda aquest Bloc, avui retorno amb una proposta molt interessant que es realitzarà principalment a la ciutat de Lleida amb dues sessions i un altra a Sant Benet de Bages. Es tracta del Seminari Internacional "Patrimoni i innovació digital. Últimes tecnologies per la gestió i la difusió del patrimoni cultural". Les dates del seminari són del 13 al 15 de maig. Les sessions es realitzaran al Mon Sant Benet ( Sant Fruitós de Bages) i a la Seu Vella de Lleida, uns espais excepcionals per a realitzar aquest seminari.
A la plana web del seminari hi trobareu tot tipus d'infomació sobre aquest.

http://www.heritagetechnologies.org/lleida2010/index.php/Portada

Resolució convocatòria "Pobles amb Encant"

2010-01-19T17:30:00.003+01:00

El president de la Diputació, Jaume Gilabert, acompanyat del vicepresident i del director del Patronat de Turisme, Josep Cosconera i Àngel Vidal, respectivament, ha donat a conèixer avui en roda de premsa els acords del Consell d'Administració del Patronat en relació amb la concessió d'ajudes econòmiques per un import de 320.000 euros a 92 actuacions destinades a la promoció i a la dinamització turística de les comarques de Lleida mitjançant les tres noves línies d'ajuts creades l'any 2009 pel Patronat i adreçades a pimes (70.000 euros), ens locals (100.000 euros) i a la Xarxa de Pobles amb Encant (150.000 euros).

Gilabert ha explicat que 20 pobles de les comarques de Lleida, 17 del Pirineu i 3 de la plana, han estat subvencionats pel Patronat de Turisme de la Diputació dins del pla d'ajuts destinats a la Xarxa de Pobles amb Encant. Aquesta relació representa a la vegada el primer llistat d'ens locals que en el futur poden optar a formar part de l'esmentada Xarxa de Pobles amb Encant. La relació és formada pels pobles següents: Prullans, Arsèguel, Vallbona de les Monges, Taüll, Organyà, Les, Espot, Gósol, Tírvia, Salàs de Pallars, Gerri de la Sal, Arfa, Llavorsí, Durro, Guimerà, la Guingueta d’Àneu, Boí, Montfalcó Murallat, Peramola i Canejan.

Gilabert ha recordat que la creació de la Xarxa de Pobles amb Encant és una iniciativa pionera a Catalunya i al conjunt de l'Estat, que té l'objectiu d'aplegar al voltant d'aquesta nova marca tots aquells municipis que compleixin una sèrie de requisits de qualitat i d'excel·lència turística i que no tinguin més de 1.000 habitants. Gilabert també ha expressat la voluntat de la corporació de mantenir aquesta línia d'ajuts any rere any.

Per la seva banda, el vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera, ha manifestat que "és la primera vegada que el Patronat de Turisme incideix d'una manera directa en els nostres ajuntaments i en les nostres empreses amb subvencions destinades a la promoció i a la dinamització turística". Pel que fa a la Xarxa de Pobles amb Encant, ha dit que "volem ressaltar encara més l'encant que per si mateixos ja tenen molt pobles de la demarcació de Lleida amb la creació d'aquesta iniciativa".

Cosconera ha declarat que la convocatòria del Patronat de Turisme ha tingut una acceptació i una participació elevades. En total s'han rebut 249 sol·licituds, de les quals 117 s'han presentat per a la Xarxa de Pobles amb Encant, unes altres 81 per part d'ajuntaments, consorcis turístics i entitats municipals descentralitzades i, finalment, 51 per part de petites i mitjanes empreses (pimes). El període de presentació de sol·licituds es va obrir el 3 de novembre de 2009 i va finalitzar el 30 del mateix mes. L'avaluació i la valoració de tota la documentació presentada ha anat a cura d'una comissió tècnica. El Consell d'Administració del Patronat de Turisme, en la reunió d'aquest matí, ha aprovat subvencionar un total de 92 actuacions de les quals 47 corresponen a ens locals, 25 a pimes i 20 per a la Xarxa de Pobles amb Encant. Les entitats i les empreses subvencionades pertanyen en un 65 % a les comarques del Pirineu (60 expedients) i el 35 % restant (32 expedients), a les comarques de la plana.

El director del Patronat de Turisme, Àngel Vidal, ha explicat que després de l'acord del Consell d'Administració es convocarà a partir d'ara els 20 municipis que han estat subvencionats per explicar-los la finalitat de la Xarxa de Pobles amb Encant i la seva potencialitat de promoció. Després, cada població haurà de decidir si vol formar-ne part o no. Vidal ha qualificat els pobles de la xarxa com "les estrelles Michelin de les Terres de Lleida" i ha afegit que estarà operativa d'aquí a un mes i mig aproximadament. Mentrestant caldrà aprovar també els estatuts que han de regular el seu funcionament.

Vidal també s'ha referit a les 47 subvencions concedides a ens locals i que tenen com a objectiu contribuir a la promoció i a la difusió del turisme d'aquests municipis amb la participació en fires i esdeveniments.

http://www.diputaciolleida.es/actualitat/noticies/3832/xarxa-de-pobles-amb-encant

Museu low cost...

2010-01-11T20:12:00.004+01:00

Us ensenyo avui una notícia que he llegit al diari Segre, si més no, és prou curiosa, per una banda agrada l'interés que uns veïns vulguin muntar un Museu a l'aire lliure dins del seu poble, però per l'altra em fa la sensació que aquest museu acabarà com la immensa majoria que es dediquen a les eines del camp o oficis antics... Ànims!

Els veïns de Tiurana continuen fent obres gratis a canvi del dinar al bar de la població. Des de fa quatre dissabtes, un grup d'entre deu i dotze persones està habilitant el museu a l'aire lliure dels antics oficis de la població abans de ser inundada pel pantà de Rialb.

Per ara, ja han obert els camins que donaran accés a la vintena d'espais on es mos- traran diferents eines i instruments relacionats amb les antigues tasques artesanes i oficis del poble com la fleca, la barberia, la ferreria, la sastreria i la fusteria, o activitats agrícoles com els cultius de secà, l'horta o la vinya, i també el comerç i els establiments com l'antic cafè.

S'ha d'assenyalar que el museu està ubicat a sobre de la roureda entre el cementiri i el poble i l'objectiu és poder inaugurar-lo a la primavera. Els veïns també han sigut els que han cedit les eines i instruments que se subjectaran a pedestals de pedra.

Text: Diari Segre

Us presento l'empresa: [IN]SITU Gestió Cultural, Patrimoni i Turisme

2010-01-03T20:26:00.005+01:00

En el darrers mesos haurem comprovat que tingut el blog molt abandonat. Un dels motius principals, ha estat la creació de l'empresa [IN]SITU. Han estat un mesos de molta feina prèvia, d'estudi del sector, viabilitat empresarial ( en aquests temps que corren), però l'esforç ha valgut la pena.

Estem ubicats als edificis del CEEI Lleida situats al complex de la Caparella de Lleida.

Ens dediquen a la gestió de projectes entorn la de la cultura i el patrimoni i utilitzem el turisme com un dels motors de desenvolupament i rendibilització de les inversions a nivell local.

[IN]SITU te com a base l’execució de serveis i projectes que ajudin a optimitzar els recursos, i garantir també la sostenibilitat i l’accessibilitat d’aquests projectes: sostenibilitat per l’aprofitament, estalvi i continuïtat dels projectes, i l’accessibilitat per facilitar l’ús social del patrimoni i la cultura així com la seva interpretació.

[IN]SITU aposta per gaudir del patrimoni cultural en el seu lloc d’origen i per utilitzar-lo com un motor de desenvolupament.

Si ens voleu conèixer...

Web

Blog

Twitter

Facebook

Documental sobre la vida al Pirineu a inicis del segle XX

2009-10-29T12:14:00.002+01:00

Lleida Televisió emetrà aquest divendres a les 19.00 el treball que ha dirigit Àlex Terés, que va adquirir el fons fotogràfic a la família de l'artista amb l'objectiu de poder divulgar-ne l'obra, ja coneguda a Lleida per les imatges que va recollir de la ciutat a començaments del segle passat. No obstant, les instantànies dels seus viatges al Pirineu i Andorra formen part d'un aspecte poc conegut de Bordalba, motiu pel qual la cadena del Grup SEGRE apostarà fort demà per divulgar-les. Pirineus 1900 brinda l'oportunitat de redescobrir, a través d'una selecció de mig centenar d'imatges inèdites, els Pirineus de fa un segle, explicant com es vivia cent anys enrere al territori. El treball homenatja també la figura d'Amadeu Bordalba, l'autor i pioner de la fotografia i el fotoperiodisme. Una recopilació fotogràfica que prové del fons de més de 250 clixés elaborats entre el 1904 i el 1911 que per primera vegada mostra l'excepcional treball i les apassionants vivències d'un lleidatà il·lustre al Pirineu lleidatà.

Text i imatge: Diari Segre

OCULTO

Visita la Lleida Medieval a través de Google Earth

2009-10-13T11:40:00.007+02:00

A través dels mapes de Madina Larida i de la Lleida Baix medieval que es presentaran en la web, els usuaris podran accedir a les principals restes i monuments que es conserven d'aquestes èpoques. L'aplicació, a través de la selecció del monument o resta en qüestió a partir del mapa, desplega una fitxa amb una fotografia de l'entorn i una explicació.
Per a l'elaboració d'aquestes fitxes, el Museu de Lleida s'ha basat en la documentació existent sobre aquestes èpoques històriques, com la bibliografia de Josep Lladonosa, els textos elaborats a partir del "Coneixes la teva ciutat?" de l' Ateneu Popular de Ponent o la informació del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida. Entre els punts destacats als quals es pot accedir a través del google earth destaquen elements com les muralles, les portes de la ciutat, els banys andalusís o edificis singulars com la Seu Vella, la Suda, o l'antic Hospital de Santa Maria, actual seu del Institut d'Estudis Ilerdencs.
Aquest recurs de la web del museu (www.museudelleida.cat) està íntimament vinculat al programa educatiu que oferix l'entitat. De fet és un dels aspectes que han de treballar els alumnes quan visiten el museu. El museu oferix un programa que es basa en un treball previ, durant i posterior a la visita del Museu de Lleida. Per a tal fi, i a tavés d'una sèrie de recursos educatius, els professors han de treballar els principals conceptes museístics i, especialment, del Museu de Lleida, abans de visitar la seva seu.
Per a fer-lo s'han elaborat una sèrie d'itineraris basats en les obres que tenen com referent el tema de l'alimentació, l'islam i el feudalisme, la iconografia del camí de Sant Jaume, la Seu Vella de Lleida o les tècniques artístiques utilitzades per a crear les obres que ara formen part de la col·lecció de la institució museística.
Es tracta d'oferir uns recursos didàctics que facilitin la interrelació entre el museu, els mestres i els alumnes i que garanteixin l'aprenentatge dels alumnes amb l'adaptació a cada grup i la verificació que s'han assimilat els continguts explicats. Per a tal fi, cadascun dels itineraris que oferix el Museu de Lleida a les escoles està destinat a un grup en concret. De fet, hi ha àmbits com el del feudalisme que només estan destinats als alumnes d'ESO i batxillerat, mentre que el de la Seu Vella està aconsellat per als joves que cursen educació infantil i primària. Precisament, alguns d'aquests blocs didàctics arrenquen amb els mapes de Madina Larida i de la Lleida Baix medieval que es poden veure en la pàgina web a través de google earth i que es proposen també als alumnes com instrument didàctic.
La Línia del temps
Un altre dels elements interactius que la web del Museu de Lleida té a l'abast del públic és l'apartat de "La línia del temps", un espai en el qual es pot accedir de manera interactiva a diversos moments i elements històrics de la capital del Segrià, com l'Estudi General o la Carta de Poblament.

http://www.lamanyana.es/

OCULTO

Propostes entorn del patrimoni i el turisme : Octubre

2009-10-08T23:33:00.003+02:00

Us adjunto els tríptics de les diferents jornades que s'organitzen en el nostre territori durant aquest mes d'octubre, i que poden ser del vostre interés.

I I I Jornada T U R A L C A T Estratègies Per A Fer Front A La Crisi

View more documents from pedresqueparlen.

Jornada Turisme Cultural A Solsona

View more documents from pedresqueparlen.

Triptic Jornades Cervera

View more documents from pedresqueparlen.

OCULTO

Convocatòria pública d'una plaça d'antropòleg/a

2009-10-03T13:06:00.000+02:00

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, té la necessitat de cobrir un lloc de treball laboral de reforçar l’acumulació de tasques corresponent a una plaça del Grup A1, categoria d’antropòleg/a per un període, en principi, de 6 mesos, adscrit al Servei de Promoció i Dinamització.

El personal que estigui interessat i compleixi els requisits establerts en l’annex del present anunci, haurà de presentar la seva sol·licitud juntament amb el seu currículum personal al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana situat al Passatge de la Banca 1-3, 08002 Barcelona, a l’atenció de la senyora Mònica Robles, o bé, a l’adreça: mroblesc@gencat.cat, fins al proper dia 5 d’octubre de 2009, inclòs.

Si com a conseqüència de la cobertura d’aquest lloc de treball es genera una nova vacant en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la mateixa categoria i funcions tindran en compte els currículums presentats en aquesta oferta.

ANNEX

1. Característiques del lloc:

Nom de lloc: A1 Antropòleg/a
Localitat: Barcelona
Grup: A1
Categoria: Antropòleg/a
Jornada: 37,50 hores setmanals
Horari: normal- continuat

2. Requisits de participació:

Titulació requerida: Antropologia social i cultural, Filosofia, Geografia, Història, Humanitats, Sociologia, Psicologia o equivalent.

Acreditar coneixement oral i escrit de llengua catalana nivell C de la Junta Permanent de Català, o equivalent.

3. Funcions:

* Col·laborar en les tasques de desplegament del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
* Elaboració d’informes per a la declaració de festes segons el Decret del Patrimoni Festiu.
* Donar suport a altres feines pròpies del Servei.

4. Criteris d’avaluació:

Es valorarà l’experiència en elaboració d’informes tècnics i el coneixement de les festes tradicionals.

5. Forma de provisió del lloc:

Pot presentar currículum el personal que compleixi els requisits i les condicions que estableix la normativa vigent.

S’estudiaran els currículums presentats i, si s’escau, es realitzaran entrevistes personals a les persones preseleccionades.

OCULTO

Alcoletge projecta un centre d'interpretació de la Guerra Civil

2009-09-28T15:42:00.005+02:00

Alcoletge, com tantes altres poblacions del Segrià, va formar part del Front del Segre, una franja de terreny que s'estenia en línia recta durant més de 80 quilòmetres entre la desembocadura del Segre a Mequinensa i el pantà de Camarasa i on van tenir lloc escenes especialment cruentes de la Guerra Civil espanyola. La localitat conserva encara avui nombrosos vestigis de la contesa i, és per això, que el consistori ha impulsat un ambiciós projecte per a recuperar l'arquitectura bèl·lica i tot el patrimoni de la contesa.

S'ha impulsat la construcció d'un centre d'interpretació del patrimoni bèl·lic i es preveu organitzar camps de treball per a recuperar espais que es troben degradats pel pas del temps o, fins i tot, ocults, com búnqueres, túnels, refugis antiaeris o nius de metralladora, que s'estenen pel traçat de l'actual carretera C-13 .

El projecte, que té un cost de més de 411.000 euros, ha contat amb una subvenció dels Fons Feder que sufragarà la meitat del seu pressupost (205.000 euros). La resta, correrà a càrrec del consistori, que optarà a altres línies de subvenció per a completar l'obra, que ha d'estar acabada a la fi del 2010. En concret, es construirà un edifici en el nucli antic de la població que contarà amb planta baixa i dos pisos, dedicats principalment a la Guerra Civil. Així, la planta baixa contarà amb una sala d'exposicions i una sala de reunions. La primera planta tindrà una sala d'audiovisuals, un arxiu-biblioteca per a documents de la contesa i la segona planta farà les funcions d'alberg.

Aquest espai estarà dirigit a una doble vessant, d'una banda facilitarà allotjament als pelegrins del Camí de Santiago (ja que Alcoletge forma part de la ruta cap a Galícia) i, per una altra, donarà acollida als participants en els camps de treball per a restaurar el patrimoni. L'alberg contarà amb diverses habitacions múltiples, lavabos i amb un saló-cuina obert, que servirà també com punt de reunió per als seus inquilins.

L'edifici, que serà una realitat a la fi de 2010, potenciarà els aspectes museístics i pedagògics per a donar a conèixer el ric patrimoni de la Guerra Civil que conserva Alcoletge.

Esmentar a la notícia, la meva petita col·laboració en aquest projecte, en l'assessorament incial que vaig fer a l'Ajuntament d'Alcoletge.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=93865&seccio=Comarcas&fecha=2009-09-27&sortida=03:00:00

OCULTO

Jornades Europees del Patrimoni 2009

2009-09-22T15:46:00.002+02:00

Els dies 25, 26 i 27 de setembre Catalunya i la resta d’Europa celebren les Jornades Europees del Patrimoni. Més de 400 activitats s'organitzen al nostre país, repartides per molts municipis. Us adjunto el document on hi trobareu la informació de tots els actes. Per a més informació adreçeu-vos al municipi en questió o consulteu el web de patrimoni.gencat

Programa Jep

View more documents from pedresqueparlen.

Conferència sobre el catarisme a les Terres de Lleida

2009-09-18T20:02:00.003+02:00

En Jaume Moya ( Director del Castell de les Sitges), m'ha enviat la següent informació, que us reprodueixo per si és del vostres interés.

Amb motiu de les Jornades Europees sobre Patrimoni, el proper diumenge 27 de setembre, al matí, el castell de les Sitges (Florejacs, la Segarra) ha organitzat una jornada especial al voltant dels càtars.

Després d’una visita guiada al castell, a la sala noble tindrà lloc la conferència “El catarisme a les Terres de Lleida”, a càrrec de Jordi Bibià, escriptor i coordinador de l’associació Amics dels Càtars. Bibià és un reconegut divulgador del patrimoni cultural i ha publicat, entre d’altres, els llibres “Al voltant dels càtars”, “Els nostres càtars” i, recentment, “No us fieu dels nigromàntics”, obres que aprofundeixen en les heretgies medievals i la seva incidència a Catalunya.

OCULTO

2a Trobada Tots x Tost: 27 de setembre

2009-09-15T12:12:00.004+02:00

Us passo la informació de la II trobada Tots X Tost, extreta del bloc http://salvem-tost.blogspot.com/

El proper diumenge dia 27 de Setembre, ens agradaria molt que vinguessiu a Tost a passar el dia amb nosaltres. Hem organitzat diferents tipus d’activitats:

1) Pedalada que començarà a les nou del mati des del Pont de la Palanca a la Seu d’Urgell i que seguirà una potent pujada per la muntanya fins a l’ermita de St. Germé. No és fàcil i s’ha d’estar en forma. El recorregut és de gairebé 24 km.

2) Caminada que començarà també a les nou des de la vila de Torà de Tost i farà també cap a l’ermita de St. Germé, a Montant de Tost. El recorregut és de 7 km i el cami el pot fer qualsevol que tingui per costum caminar per la muntanya.

3) Tots els que vulguin poden arribar-s’hi en qualsevol vehicle tipus 4x4 a l’ermita de St. Germé, a les dotze ó a la una del migdia. Si voleu venir i no teniu aquest tipus de vehicle, només cal que ho digueu que ja trobarem la manera de portar-vos-hi.

La idea seria que cadascú es portés allò que vol menjar, però si ens confirmeu que veniu, també podem fer alguna graellada comunitària. Esperem que ens faci un bon dia, i si no, doncs no hi fa res: farem el que podrem.

OCULTO

Descobreix el nord de la Segarra a través del seu patrimoni

2009-09-05T19:18:00.005+02:00

Aquestes darreres setmanes, no estic gaire pel bloc, ja que estic amb un projecte que m'ocupa massa hores. No tinc gaire temps per fer articles, però tampoc m'agrada no actualitzar.
Us passo un document del Jaume Moya ( Director del Castell de les Sitges), Descobreix el nord de la Segarra a través del seu patrimoni. Hi trobareu diferents propostes, ja siguin rutes d'una jornada o mitja jornada. Si us interessa, en el document hi trobareu el contacte.

Descobrir El Nord De La Segarra

View more documents from pedresqueparlen.

OCULTO

Taller internacional "Paisatges de l'aigua V"

2009-08-29T16:25:00.002+02:00

El taller es proposa l'estudi, representació i difusió de les formes de gestió de l'aigua en un context de secà. Del dia 2 al 5 de setembre als municipis de Llardecans i Torrebesses (segrià)

Paisatgesdelaigua5

View more documents from pedresqueparlen.

OCULTO

Jornades de de formació per a guies, informadors i tècnics dels Espais de Memòria de Catalunya

2009-08-25T15:43:00.001+02:00

L'Ajuntament de Sort i el Memorial Democràtic han organitzat un curs per a la formació de guies dels Espais de Memòria de Catalunya. El curs vol complir amb dos dels objectius del Memorial Democràtic: la realització d'activitats formatives i la difusió del patrimoni democràtic. La Xarxa d' Espais de Memòria, impulsada pel Memorial Democràtic i que s'estén per tot Catalunya, es va consolidant paulatinament com a una eina de recuperació, dignificació, conservació i divulgació del patrimoni memorial. Conformada per espais de la II República, de la Guerra Civil, espais de frontera i exili, i espais de lluita antifranquista i recuperació democràtica, la Xarxa comença a requerir un cos de guies, informadors i tècnics, per la qual cosa s'organitza un curs impartit per diferents especialistes en la matèria.

Diptic Sort B Tcm112 107434

View more documents from pedresqueparlen.

Més informació: http://otpallarssobira.wordpress.com/2009/08/24/jornades-de-formacio-per-guies-informadors-i-tecnics-dels-espais-de-memoria-de-catalunya-a-sort/

OCULTO

L'estiu de les descobertes religioses

2009-08-19T20:46:00.002+02:00

Segons publica el Diari Segre avui, una nova església ha estat descoberta al nostre territori, en aquest cas, pròxima al poble d'Ossera ( La Vansa i Fòrnols). En el que portem d'estiu, han sortit a les restes de tres recintes religiosos d'època medieval. Ha que es degut aquest boom?? Ens trobem doncs, en l'estiu de les descobertes d'un patrimoni amb abundància, el religiós.

La intervenció arqueològica que s'ha portat a terme, durant la primera quinzena d'agost, a Ossera, al municipi de la Vansa i Fórnols, ha tret a la llum restes de l'antiga capella de Sant Quiro. Previsiblement es tracta d'una església romànica dels segles XI o XII, malgrat que les notícies més antigues de les quals es té constància fins a la data la situen a finals del segle XVII. És de petites dimensions, d'uns cinc metres d'ample per tretze de llarg, amb una porta al mur de la cara oest i coronada per un absis semicircular a la part est.

Les tasques arqueològiques han consistit a buidar tota la runa acumulada a l'interior de l'església, abandonada des del segle XIX, fins a arribar als fonaments, situats prop d'un metre i mig per sota del nivell de l'inici de la intervenció. També s'han definit els murs perimetrales externs. Els seus responsables no descarten una nova campanya de cara a l'any que ve per marcar el perfil extern del petit temple i consolidar els murs.

Aquesta intervenció ha estat impulsada per l'Associació per a la Conservació i la Restauració dels Retaules de la Vansa i Fórnols, amb la col·laboració del consell comarcal de l'Alt Urgell.

Diari Segre.

OCULTO

Un recinte religiós apareix en el jaciment medieval dels Altimirs, a Sant Esteve de la Sarga

2009-08-18T12:12:00.005+02:00

El presbiteri i l'absis de l'església, així com una necròpoli a la part sud del temple. Són els principals descobriments dels treballs arqueològics que es van portar a terme al jaciment medieval dels Altimirs, a Sant Esteve de la Sarga, entre el 20 de juliol i el 7 d'agost.

L'assentament, situat a 900 metres d'altura, està datat entre els segles VI i VIII. Els treballs a l'interior del temple han permès descobrir com estava organitzat, amb un presbiteri separat de la nau per un mur alt, encara que sense arribar al sostre. "Servia per delimitar l'espai destinat als fidels del que hi havia restringit als eclesiàstics", va aclarir Sancho, abans d'afegir que "també s'ha pogut constatar que l'absis va registrar un incendi però va ser reconstruït". Així mateix, han localitzat algunes peces arquitectòniques amb una senzilla ornamentació. "La seua importància recau, bàsicament, en el fet que no és habitual excavar en jaciments medievals de muntanya, la majoria són al pla, de manera que un jaciment situat a gairebé 1.000 metres ens pot oferir una informació molt valuosa sobre el comportament dels habitants de l'època en aquestes zones", va explicar Sancho.

La intervenció ha estat impulsada per Caixa Catalunya, l'ajuntament de Sant Esteve de la Sarga, l'IEI, el departament de Cultura i la Universitat de Barcelona, que dirigeix el projecte d'investigació.

La reflexió de tot plegat, és que veiem com les universitats de fora de la nostra demarcació cada estiu treballen en jaciments del nostre territori, no és podria fer des de la Universitat de Lleida?

Text i Foto: Diari Segre

OCULTO

Beques de col·laboració projecte món agrari‏

2009-08-12T16:28:00.003+02:00

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Fundació del Món Rural i l’Institut Ramon Muntaner han convocat 3 beques de col·laboració dins el projecte El món agrari a les terres de parla catalana, amb l’objectiu de recollir imatges sobre el món agrari des del s. XIX fins a l’actualitat en diferents àmbits territorials.

Aquestes beques van destinades a Investigadors/dores del món dels centres i instituts d’estudis i estudiants o llicenciats universitaris i cadascuna d’elles estarà dotada amb 3.000 €. La realització de cada beca es durà a terme entre el 20 de setembre i el 20 de desembre de 2009. El termini per presentar-hi sol·licituds acaba el 10 de setembre de 2009.

Trobareu les bases completes d’aquesta convocatòria clicant a sobre del següent enllaç: http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/convocatories/1002/beques_mon_agrari.pdf.

OCULTO

Descobreixen una església romànica prop de Sant Llorenç de Montgai

2009-08-04T16:05:00.004+02:00

Els responsables de l'Arxiu Gavín, van informar ahir del descobriment d'una església romànica desconeguda fins ara, situada prop de Sant Llorenç de Montgai. Les restes del temple són prop del castell de Txelis (també està documentat com a Gelis o Monteró).

Segons els descobridors, es tracta d'un edifici de dimensions reduïdes, previsiblement del segle XI, del qual es conserva un mur d'un metre d'alt per tres d'ample. De la resta del temple només se n'endevina la planta de la nau, amb la curvatura de l'absis orientat cap a l'est, com era habitual a les esglésies romàniques.

Per la seua ubicació, els descobridors del temple sospiten que es va aprofitar el recinte defensiu del castell de Txelis per edificar-lo, com va passar amb altres fortaleses d'època medieval. De moment, es desconeix a qui estava dedicat.

El temple és de difícil accés. Per arribar-hi s'ha de pujar pel pont d'Escala fins a la serra de Monteró, sense camí marcat. Es dóna la circumstància que les restes, segons els responsables de l'Arxiu Gavín, van ser trobades el 2005 durant la feina d'actualització de l'Inventari d'Esglésies de la Noguera.

Després de consultar fonts documentals, veïns de la zona i els arqueòlegs del jaciment de Monteró (prop del temple), els responsables de l'Arxiu Gavín van constatar que l'única referència a l'església figurava a la col·lecció Catalunya Romànica d'Enciclopèdia Catalana, però esmentada com "una espècie de cisterna". Els seus descobridors van voler esperar que es traslladés l'Arxiu Gavín des de Valldoreix fins al monestir de les Avellanes, i la posterior inauguració de l'arxiu (a l'octubre del 2008), per donar a conèixer les restes.

Font text i fotografia: Diari Segre.

OCULTO

Descobertes a l'Aran unes pintures renaixentistes úniques al Pirineu

2009-07-28T19:34:00.001+02:00

Els tècnics que treballen aquest estiu en la restauració de l'església de Santa Eulària d'Unha, a la Val d'Aran, han descobert una escena pictòrica d'època renaixentista que han qualificat d'"única i excepcional" al Pirineu de Lleida. Segons va informar ahir el Conselh Generau d'Aran, es tracta d'una representació en l'estil clàssic de les set virtuts teologals i cardinals, simbolitzades per personatges femenins.

La tècnica de Patrimoni del Consell Generau, Elisa Ros, va explicar que faran un estudi en profunditat sobre les pintures però va assegurar que "la seua configuració clàssica, d'influència francesa, les fa molt excepcionals". Les pintures descobertes, que podrien datar-se de finals del segle XVI o principis del XVII, se situen en el primer tram de l'arc de la paret sud lateral, i formen una escena de grans dimensions emmarcada dins d'un temple romà, que acull les virtuts. Segons Elisa Ros, l'escena destaca pel seu detallisme i laboriositat.

La intervenció és fruit dels treballs tècnics de descobriment i restauració de les pintures de l'església promoguts pel Conselh Generau d'Aran amb una inversió aquest any de 30.000 euros. Aquesta tasca és una continuació de les accions dutes a terme en aquest temple l'any 2007, que ja van permetre destapar al presbiteri altres pintures de la mateixa època.

S'ha de recordar que, un any abans, l'església ja va inaugurar la restauració de les seues pintures romàniques a l'absis i de l'època gòtica al mur de càrrega de l'edifici, descobertes a finals dels 90.

Font: Diari Segre

OCULTO

Troben un collaret de 13.500 anys en un jaciment d'Alòs de Balaguer

2009-07-16T10:56:00.001+02:00

Els treballs d'excavació que des del passat 25 de juny tenen lloc al jaciment arqueològic de la Cova del Parco, a Alòs de Balaguer, han posat al descobert, entre altres elements, un ornament, amb tota probabilitat un collaret, de 13.500 anys d'antiguitat, segons va explicar ahir el catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona Josep Maria Fullola, un dels codirectors de la intervenció. Es tracta d'una concentració excepcional d'Homalopoma sanguineum, petits caragols d'origen marí mediterrani que fins ara s'havien trobat en quantitats molt escasses en altres jaciments de la costa valenciana i del Cantàbric. Segons la seua opinió, bona part de la importància del descobriment ve motivada perquè "donen una idea de les trobades que es feien entre els grups familiars de nòmades caçadors recol•lectors que ocupaven la Península".
Aquesta excavació està dirigida pel Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB i compta amb una quinzena d'arqueòlegs, quatre d'ells professors i la resta estudiants. Està subvencionada per la Generalitat, el ministeri de Ciència, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i l'ajuntament.

Font: Diari Segre

OCULTO

10è Curset d'Arquitectura Popular: Els materials de l'arquitectura popular

2009-07-14T17:38:00.002+02:00

En Jaume Moya,Director del Castell de les Sitges (La Segarra) m'ha fet arribat la informació del curset d'estiu d'arquitectura popular que es celebrarà entre els dies 3 i 7 d’agost a la Segarra, l’Urgell i la Noguera.
En la presentació que teniu a continuació hi trobareu tota la informació referent a la programació del mateix, temàtica, horaris, ponents, i com us podeu apuntar.

Curset Estiu TríPtic 09

View more documents from pedresqueparlen.

La Batalla del Segre al Baix Segrià. Estudi històric i del patrimoni.

2009-07-09T23:38:00.004+02:00

El passat més de Gener vaig presentar al Consell Comarcal del Segrià un projecte emmarcat dins de les convocatòries que el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Particpació convoca anualment per a subvencionar projectes de memòria històrica.
Vaig anomenar el meu projecte “La Batalla del Segre al Baix Segrià. Estudi històric i del patrimoni”. En aquest projecte hi havia 3 eixos principals d’estudi, dos basats en un estudi més bibliogràfic centrat en l’estudi de la recerca dels personatges i un altre en la Batalla del Segre. L’altre punt es centrava més en l’estudi del patrimoni derivat de la pròpia Batalla.
A finals del mes de Maig el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Particpació va assignar la quantía de les subvencions a cada projecte, resultant el projecre que avui us estic parlant amb un dels més ben valorats de tot Catalunya, amb una subvenció atorgada de 15792 €.
A dia d’avui encara no s’ha començat el projecte, la pilota està al teulat del Consell Comarcal del Segrià que encara no ha mogut fitxa. Està clar que el projecte tal com estava pensat no es podrà portar a terme, ja que el terminis marcats en el cronograma del projecte no s’han complert. La intenció és si el projecte pot començar en breu, fer l’estudi del patrimoni i poder fer una plana web on es puguin presentar els resultats del projecte.
Fa unes quantes hores el Conseller Saura, oferia una roda de premsa a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà), on mostrava la seva satisfacció pels projectes presentats a la demarcació de Lleida. Espero que aquesta noticia pugui venir precedida de noves que ens portin a iniciar aquest projecte.
En breu m’agradaria poder presentar-vos el projecte i donar-vos bones notícies sobre el desenvolupament del mateix.

OCULTO

XIII Mercat Romà de Guissona

2009-07-07T16:44:00.006+02:00

Després d'unes setmanes amb poques ganes d'actualitzar, i de fer vacances a Sardenya i la Costa Brava, avui torno actualitzar, compartint amb vosaltres el programa d'unes de les festes més populars de les Terres de Ponent i que en els darrers anys està prenent més importància. Estic parlant del Mercat Romà de Guissona, que es farà el proper dissabte 18 de juliol. Tot seguit us passo el programa. Per a més informació podeu consultar la plana web de l'Ajuntament de Guissona, on hi trobareu tot tipus d'informació sobre l'esdeveniment.

10.00 h Obertura del Mercat Romà i de la Fira d’artesans i oficis antics

De 10.00 a 14.00h. Tallers d’encunyació de monedes i destil·lació de perfum

Lloc: Collegia artifex (C/ Om)

Els visitants d’aquest taller podran encunyar la seva pròpia moneda romana i conèixer les tècniques de destil·lació de l’antiguitat.

10.30 h Desfilada de cavalleria romana
Corpus Equitum Iessonensis

Itinerari: c/ Tint, av. Notari Josep Faus, raval Transpalau, raval Bisbal, c/ Dr. Pere Castelló, plaça dels Països Catalans, av. Generalitat de Catalunya, av. Onze de setembre, c/ Notari Roca Sastre, c/ Seminari, c/ Xaloc, raval Coma, plaça Vell-Plà i c/ Tint.

La cavalleria en l’exèrcit romà ocupava un lloc secundari en les tàctiques de les legions romanes, que es basaven, sobretot, en la infanteria recolzada per l’artilleria. Juli Cèsar va incorporar genets germànics en les seves legions i, a poc a poc, aquestes unitats van anar agafant protagonisme dins les tècniques militars de l’imperi.

11.00h. Passeig de les vestals
Lloc: Mercat (carrers de la vila)

Les vestals – sacerdotesses – donaran la benvinguda als visitants del Mercat, amb històries i llegendes mitològiques.

11.00h. Espectacle de FALCONS
Lloc: Collegia artifex (plaça major)

Els Margeners de Guissona ens presenten un espectacle de Falcons, construccions acrobàtiques, que recorden els castells, però amb més varietat de formes i amb menys participants. Tot i que moltes construccions són de caràcter estàtic, l'aspecte dinàmic i coreogràfic hi té més importància que en els castells, així com l'efecte estètic buscat amb la composició de diferents figures simultànies
11.30 h Arribada del diví Cesar i la reina Cleòpatra a la Ciutat Romana de Iesso
Lloc: Circ

Arribada des del C/ Tint del diví Cèsar a la ciutat de Iesso acompanyat per les seves legions, els alumnes de l’Escola de Legionaris i la cavalleria romana.

Arribada de la reina Cleòpatra des de l’Av. 11 de setembre, acompanyada de la seva cort, la seva millor ballarina i la música dels jembés, darbuques i l’oboé d’Alea Teatre.

Rebuda del diví Cèsar i de la reina Cleòpatra per part dels senadors de la ciutat i passeig triomfal fins al Temple.

12.00 h Cerimònia d’inauguració del Mercat Romà de Iesso a càrrec del diví Cèsar i la reina Cleòpatra
Lloc: Fòrum (plaça Bisbe Ben-lloch)

L’acte central del matí amb la inauguració del XIII mercat romà de Iesso per part del diví Cèsar i la reina Cleòpatra (els iessonensis guanyadors del concurs d’oratòria de la XIV Bakanal de 2008). Tot seguit la reina d’Egipte delectarà els sentits del poble de Iesso amb la dansa de la seva millor ballarina.
12.30 h Desfilada pels carrers de la vila de les legions romanes
Itinerari de taberna a taberna

12.30 h Animació musical pel Mercat

Animació musical pels carrers del Mercat amb els jembés, les darbuques i els oboès d’Alea Teatre

12.30 h Obertura de les termes romanes
Lloc: Termae (fonts del poble)

Veniu a refrescar-vos a les termes de Iesso i gaudiu d’una estona de descans i bona companyia tot coneixent l’activitat pròpia d’uns banys.

13.00 h Desfilada de quàdrigues
Itinerari: Mercat (carrers de la vila)

Desfilada de les quadrigues participants a la II CURSA DE QUADRIGUES fent un recorregut per tot el Mercat i animant als visitants a apostar per al vencedor de la cursa.

13.00 h Música romana
Lloc. Jardins romans (carreró de Sant Magí)

Concert de música clàssica amb el duet format per la flautista Carme Cama i la guitarrista Belisana Ruiz.
13.30 h Espectacle de CETRERIA
Lloc: Castra Necessaria (plaça capdevila)

Gaudiu d’una magnífica exposició de les aus rapaces més espectaculars que existeixen i de l’exhibició de vol.

17.00 h Teatre infantil. Les aventures de Tespis

Lloc: Termae(fonts del poble)

Solon, Tespis i Menestra ens conduiran a través d’un interessant recorregut pels primers passos del Teatre Modern, de la ma d’un singular personatge amb el que podrem retrocedir en el temps, fins al moment en que decideix sortir del públic i convertir-se en protagonista.
17.30 h Cursa de quadrigues infantil
Lloc: Circ (portal de l’Àngel)

La canalla més atrevida de Guissona s’iniciarà en el guiatge de quadrigues en la I Cursa de Quadrigues Infantils. Els més menuts ens demostraran la seva perícia i la seva imaginació tot corrent per la nostra arena.

Per participar en la cursa de quadrigues consulteu les bases.
18.00 h Cursa de quadrigues
Lloc: Circ (portal de l’Àngel)

Veniu a gaudir de la II Cursa de Quadrigues del Mercat Romà de Iesso, en aquesta cursa si bé no es pot prometre ni la velocitat dels cavalls ni la professionalitat dels aurigues si que podem assegurar la diversió a càrrec dels iessonensis més atrevits. Es premiarà la millor quadriga seguint criteris de qualitat, simpatia, bon humor... No deixeu d’apostar per als vencedors!

Per participar en la cursa de quadrigues consulteu les bases.

18.30 h Passeig d’esclaus pel mercat

Itinerari: Mercat (carrers de la vila)

Camaleon Teatre passejarà pels carrers del mercat als seus esclaus i esclaves per donar a conèixer les novetats que el seu marxant ens té reservades pel mercat d’enguany.

19.00 h Venda d’esclaus

Lloc: Temple (plaça Bisbe Ben-lloch)

De la mà d’un venedor d’esclaus podreu comprar aquell noi o noia que necessiteu per als treballs del camp o de la llar i així fer-vos la vida més fàcil.
19.00 h Música romana
Lloc. Jardins romans (carreró de Sant Magí)

Si us l’heu perdut al matí, a la tarda heu de gaudir del concert de música clàssica amb el duet format per la flautista Carme Cama i la guitarrista Belisana Ruiz.

20.00h. Espectacle de FALCONS
Lloc: Fòrum (plaça major)

Gaudiu de l’espectale que ens presenten els Margeners de Guissona, construccions acrobàtiques, que recorden els castells però amb aspecte dinàmic i coreogràfic i un efecte estètic buscat amb la composició de diferents figures simultànies
20.30 h Espectacle de CETRERIA
Lloc: Castra Necessaria (plaça capdevila)

Gaudiu d’una magnífica exposició de les aus rapaces més espectaculas que existeixen i de l’exhibició de vol.
21.45 h Dansa en honor del diví Cèsar i la reina Cleòpatra

Lloc: Parc Arqueològic

L’Escola de Dansa Montse Esteve ens ofereix com a cloenda del mercat romà i inici de la Bakanal un espectacle de dansa inspirat en la mitologia clàssica i protagonitzat per nois i noies de Guissona.
22.30 h Concentració dels participants de la XV Bakanal al portal de l’Àngel

22.30h. Sopar romà
Lloc: Thermopolium (plaça Vell-Plà)

Seieu a sopar a la taberna romana mentre gaudiu de l’espectacle del Ritus al Déu Vulcano, en el que personatges infernals realitzen el ritus davant el Déu del foc. A continuació espectacle del Vol d’Isis, espectacle de dansa, màgia i foc, en el que dos pobles oposats s’uniran en el temps.

Venda anticipada de tiquets a l’Oficina de Turisme

I a més ...

El Museu de Guissona ofereix visites guiades al parc arqueològic a les 11:00 h, 12:00 h, 13:00h, 18:00 h, 19:00h i les 20:00h. Entrada i visita gratuïta als que vagin vestits de romans i entrada a 1€ als que no vagin vestits.

Durant tot el dia animació pels carrers, passejos amb cavalleria romana, exposició d’aus, pitonises, contes, dansa del ventre, venda de pòssima,...

JORNADES D'INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI CULTURAL: Gaudir el Patrimoni

2009-06-10T21:13:00.002+02:00

Com en els darrers anys al municipi d'Organyà (Alt Urgell), s'organitzen unes jornades on el patrimoni cultural és el protagonista principal. Es concentren en el cap de setmana del 20 i 21 de juny. En aquest curs es compaginen les classes teòriques amb les visites patrimonials. Si no teniu res millor a fer, us recomano que hi assistiu. Us adjunto el programa a continuació.

Dissabte 20.06.2009

9.45 Recepció i acreditació dels participants al monument a "Les Homilies" d'Organyà (Pl. de les Homilies)

10.00 Inauguració a càrrec de:
alcaldes de Cabó, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, la Vansa i Fórnols, Ribera d'Urgellet, Oliana i Organyà
Joan Ganyet i Solé, director general d'Arquitectura i Paisatge
Jesús Fierro i Rugall, president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Joan J. Busqueta i Riu, director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
Ricard Lobo i Sastre, delegat al pirineu, del COAC
10.15 Ponència: "Programa cultural d'Organyà"
Ponent: Montse Riu Piqué, historiadora

10.35 Ponència: "Primers resultats de l'excavació arqueològica a la Plaça de l'Església d'Organyà"
Ponents: Cristina Belmonte Santistiban i Josep Maria Vila Carabasa, arqueólegs (Arqueociència Serveis Culturals, SL)

11.00 Pausa - cafè

11.30 Ponència: "Tres Ponts, via de comunicació a l'antiguitat"
Ponent: Jordi Pasques Canut

12.00 Ponència: "Projecte de restauració de Sant Martí de Tost"
Ponent: Antoni Fiol Colomar, arquitecte

12.30 Visita a la plaça de l'església i al nucli antic d'Organyà

14.00 Dinar

16.00 Visita al dòlmens de Cabó

17.15 Visita al Congost dels Tres Ponts (zona pont de Sant Ermengol)

18.00 Visita a l'església de Sant Martí de Tost i al nucli de Tost

diumenge 21.06.2009

10.15 Recepció i presentació del centre d'acollida de Sorribes a càrrec de l'alcalde de la Vansa i Fórnols

10.30 Ponència: "El conjunt de retaules gòtics de la Vansa i Fórnols"
Ponents: Antoni Fiol Colomar, arquitecte
Carles Gascón Chopo, historiador

11.00 Pausa - cafè

11.30 Visita a Fórnols

13.00 Visita a Cornellana

14.00 Dinar a Sorribes

16.30 Visita a l'església de Sant Quiro i Santa Julita, d'Ossera

18.00 Visita a l'església de Sant Julià dels Garrics

Inscripcions fins el 15.06.2009 a:
( 973383007
( 650422367
ajuntament@organya.cat

OCULTO

El DPTOP obre la convocatòria d’ajuts per a la promoció del patrimoni cultural pirinenc

2009-06-03T12:36:00.003+02:00

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui la resolució del conseller de PTOP, Joaquim Nadal, per la qual s’obre la convocatòria de 2009 d’ajuts per impulsar la promoció del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran i el desenvolupament local d’aquestes comarques de muntanya. Els ajuts, amb un import total màxim de 100.000 euros, es vehicularan mitjançant l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

La convocatòria d’aquests ajuts respon a l’objectiu de l’IDAPA d’impulsar el desenvolupament dels diferents sectors d’activitat de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Així mateix, l’Institut treballa per tal de donar a conèixer els trets d’identitat d’aquestes zones de muntanya i impulsar polítiques de desenvolupament socioeconòmic.

La línia d’ajuts que s’obre avui, dotada amb un màxim de 100.000 euros, es destinarà a finançar activitats relacionades amb la gestió, protecció, promoció, recerca, formació i producció del patrimoni cultural i artístic de l’Alt Pirineu i Aran. Entre aquestes, es poden trobar esdeveniments culturals, activitats de recerca i activitats formatives no reglades.

Igualment, són susceptibles de rebre ajuts projectes de desenvolupament local i de reforçament de la identitat pirinenca, com ara fires relacionades amb productes típics de la zona, l’edició de publicacions de caràcter cultural, socioeconòmic i científic de l’Alt Pirineu i Aran o bé productes audiovisuals per divulgar el patrimoni natural i cultural d’aquestes comarques.

Poden optar a aquests ajuts els ens locals de l’Alt Pirineu i Aran i les entitats jurídiques sense ànim de lucre, que disposaran d’un mes a partir de demà per a presentar les seves sol·licituds al registre de l’IDAPA.

http://www.gencat.cat/diari/5391/09146132.htm

OCULTO

L'Aplec del Caragol ja és aquí!!!!

2009-05-22T12:15:00.005+02:00

En l'actualitat, l’Aplec és una gran festa coneguda arreu de l’Estat i d’Europa, agermanada amb altres festes i oberta a tot aquell que tingui ganes de passar-ho bé, conèixer la nostra gastronomia, la nostra ciutat i, com no, els lleidatans.

L’Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la fi de maig.

Declarada té els seus orígens al 1980, en una primera caragolada celebrada per un grup d'amics a la vora el riu Segre.

Els àpats de l’Aplec tenen com a principal ingredient el caragol, és per això que el seu consum es dispara de forma espectacular durant el mes de maig. De la resta de la península, del nord d'Àfrica, de Sudamérica… de tot arreu arriben caragols a Lleida per a satisfer collistes i visitants.

Dins del recinte de la festa hi ha una zona de degustació oberta al públic en general que, a preus populars, ofereix diversos tipus de caragols.

Si hi ha una cosa que crida l'atenció d'aquesta gran festa gastronòmica són les seves xifres: 12 tones de caragols. Aquesta és la quantitat de gasteròpodes que es consumeixen en els tres dies que dura la festa. Un autèntic banquet.

12 tones de caragols

El caragol és un símbol ancestral de la cuina tradicional de Lleida. Envoltats d'horta i fruiters, els lleidatans han convertit al caragol en protagonista absolut de la taula. Per això, lluny d’estar una mica en desús o reservat als turistes, és un plat habitual de les cartes dels restaurants de la ciutat i està entrant amb força com a element indispensable en la cuina d'autor i en les noves tendències gastronòmiques.

El caragol es cuina de múltiples formes: a la gormanda, en cassola… però la més popular, sens dubte, és a la “llauna”, una planxa metàl·lica plana amb nanses. Els caragols dejunats es col·loquen sobre la llauna d'un en un i de cap per amunt i la llauna sobre les brases.

12.000 collistes

Més de 12.000 collistes i 250.000 visitants participen activament a l’Aplec. Principalment lleidatans, en els últims anys s'ha incrementat el nombre de collistes vinguts d'altres ciutats i fins i tot d’altres països que, convidats per amics o atrets per la projecció de la festa, vesteixen ja de forma habitual l'uniforme de la seva colla.

La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (entitat organitzadora de la festa) es compon de més d'un centenar de colles. De totes les edats, classes socials… les colles són el nucli social i l'ànima de la festa.

La vitalitat de les colles és palesa diumenge al matí, durant la cercavila que recorre la ciutat. Un esclat de color i música en el qual es poden admirar els vistosos vestits i la desfilada de penons amb la Seu Vella al fons.

Constituïdes per grups d'amics, famílies o companys de treball; i sota noms d'allò més curiosos, les penyes reuneixen gent de totes les edats. Distribuïdes en parcel·les al llarg dels Camps Elisis, recinte en el qual se celebra l’Aplec, gaudeixen de tres dies de festa, gastronomia i activitats, en un ambient que sedueix per la seva amabilitat i hospitalitat.

3 dies de festa

L’Aplec comença el divendres a la tarda i es perllonga durant el dissabte i el diumenge. Revetlles, concerts, música, castellers, concursos… una infinitat d'activitats per a tots els gustos.

Una vegada cuinats, els caragols s'extreuen de la clasca amb un punxó de fusta, una mica més llarg que els habituals escuradents, i se suquen a l’allioli –una salsa feta a mà amb el morter amb oli i all– juntament amb la vinagreta, són les salses més populars.

Al voltant de la gastronomia, l’Aplec gaudeix d'un extens programa d'activitats: els espectacles, la música de les xarangues, les revetlles, les exhibicions de dansa i castellers, divertits concursos… tot de caràcter gratuït i obert al públic en general.

En diversos escenaris i de forma simultània, l’Aplec és, durant tot el cap de setmana, una festa trepidant i molt divertida.

http://www.aplec.org/cat/index.asp

Unes 500 persones diuen "No al Parador" a l'edifici del Roser de Lleida

2009-05-21T14:45:00.009+02:00

Al voltant de 500 persones es reuniren el passat dissabte 16 de maig a Lleida al voltant de la celebració popular que va organitzar la iniciativa ciutadana "Salvem el Roser".

Els ciutadans protestaven contra la conversió d'un edifici històric de la ciutat, i que sempre havia acollit activitats públiques, en un parador nacional.

El Roser, va ser un dels darrers edificis que resistiren, a la ciutat de Lleida, la ofensiva final del primer monarca borbònic contra Catalunya, i on moriren 700 Lleidatans, en una de les pitjors matances que portaren a terme els invasors espanyols. D'aquí, d'aquest simbolisme, neix la necessitat de conservar el Roser. Com a símbol de la resistència a l'absolutisme i en defensa de les institucions pròpies que foren suprimides amb el decret de nova planta, veritable eina de destrucció massiva a nivell cultural i social.

L’edifici del Roser, es troba situat en ple Centre Històric de la ciutat de Lleida, una zona amb molts problemes socials, d’infrastructures, amb una falta d’inversions “raonables” i amb uns problemes urbanístics molts importants. A més a més amb l’arribada de l’immigració que es va anant situant en aquesta zona, gent de pocs recursos, encara es va agreujar més la situació, per falta d’una política encertada per part de l’Ajuntament.

Durant els darrers anys però, s’està rehabilitant part del Centre Històric, però no de la manera més idònia. S’està realitzant a partir de l’aportació de trets i elements aliens cosa que desconfigura la idea de casc antic que tenim tots presents.

S’hauria de començar a pensar, en elaborar projectes que deixin de banda les idees il•luminades de l’arquitecte de torn, i començar a aplicar criteris històrics que permetin respectar el nostre patrimoni.

Us adjunto un video de la manifestació que he trobat a la xarxa.

Manifestació "salvem el Roser" a Lleida 16 de Maig from kaosenlared on Vimeo.

Les Garrigues posen en marxa una ruta turística per les cabanes de volta

2009-05-20T11:38:00.002+02:00

El trajecte de 55 quilòmetres permet visitar nou de les 1.100 cabanes de volta que s'han inventariat en la comarca, a més d'altres elements de pedra destinats a recollir l'aigua de la pluja. Dintre de la mostra de construccions de pedra seca que s'ha escollit hi ha edificis d'estils variats perquè el turista pugui veure les diferents formes i tècniques que s'usaven per a construir aquests elements del patrimoni arquitectònic dels Garrigues.
El Consell Comarcal dels Garrigues ha habilitat aquesta ruta entorn als municipis que estan dintre de l'àmbit d'influència de l'autopista AP-2. El motiu és que Autopista Concessionària Espanyola (ACESA) ha patrocinat aquest projecte a través del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. En el seu moment van signar un conveni amb la finalitat de convertir aquestes cabanes de volta en un nou atractiu turístic per als Garrigues. Tot el recorregut de la ruta que en part transcorre per camins de la comarca s'ha senyalitzat per a facilitar que els usuaris trobin les cabanes de volta sense dificultat. Però a més, el projecte s'ha acompanyat d'un desplegable amb el mapa de la ruta i amb una guia que a més de la informació de cadascuna de la construccions que incorpora l'itinerari aporta les coordenades de cada punt d'interès perquè pugui ser localitzat a través d'un dispositiu GPS.
La ruta dels Cabanes de Volta s'inicia a Castelldans on hi ha una cabana i una bassa per a recollir aigua. El trajecte segueix cap a les Borges Blanques on s'han senyalitzat tres construccions més i una cogulla (dipòsit d'aigua rectangular). La següent destinació és Vinaixa on hi ha tres cabanes més, i un aljub (forat en la roca per a emmagatzemar aigua) i finalment el recorregut acaba a l’Albi amb la visita a dues edificacions més.

http://www.lamanyana.es/

Es crea la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

2009-05-18T23:28:00.005+02:00

Ahir dia 18 de maig, es va crear a Cervera, la Xarxa de Museus de Lleida i l’Aran.
Fins al moment, els 11 museus del territori que el formen ja realitzaven actuacions conjuntes, encara que amb l'entrada en funcionament de la Xarxa de Museus dels Terres de Lleida i Aran s'aposta per dinamitzar de manera conjunta el treball que realitzen.

La xarxa museística la formen el Museu de Lleida, l’ Ecomuseu dels Valls d’Àneu, els Museus Diocesans d’Urgell i de Solsona, el Museu Morera i els museus comarcals de Balaguer, Cervera, Tàrrega, Guissona, la Val d’Aran i Isona i la Conca Dellà.

La Xarxa de Museus de Lleida, pot ser la continuació per naturalesa de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, engegada ens el darrers mesos a través de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. A més a més cal sumar-hi la recent creació del SAM amb seu al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

Com a antecedents en el marc territorial català, l’exemple més clar, el podem trobar en la Xarxa de Museus Locals, iniciativa de la Diputació de Barcelona. Un altre exemple el podem trobar a la Xarxa de Museus de la Costa Brava.

El treball en xarxa és el futur i la coordinació dels diferents museus crucial. Tal i com apunta el Pla de Museus s’ha d’anar amb aquesta linia. Però un altre aspecte important en el qual s’ha de començar a treballar és amb el de les noves tecnologies aplicades als museus.

Els museus en xarxa es converteix en una nova oportunitat d’articulació i ordenació territorial del sector, de racionalització i redistribució de recursos humans i econòmics i, sobretot, en una molt bona manera de trencar aïllaments seculars i desconfiances, i d’apostar per la millora en la gestió dels equipaments i en la seva projecció necessària. Amb aquesta idea s’esta treballant a la demarcació de Lleida i amb el precendent de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.

L'objectiu és treballar conjuntament per avançar cap a un model de museu dinàmic, versàtil, pluridisciplinar i connectat amb la realitat i amb la vida de les persones. Fer dels museus locals centres de servei públic pròxims i accessibles al ciutadà.

Oferir la prestació de serveis directes i cercar fórmules operatives de cooperació supramuncipal en matèria de gestió, preservació, difusió i promoció dels museus i el patrimoni cultural i local que gestionen.

Com esmentava abans, els museus han d’apostar per les noves tecnologies, però sobre tot les d’abast més assequible, estic parlant del web 2.0. Les xarxes socials és un fenòmen nou que pot permetre als museus locals comunicar-se amb el public i deixar que ell digui la seva, és per tant un element per a l’intercanvi d’opinions.

En aquest sentit la Xarxa de Museus de Lleida i Aran ha de poder facilitar als museus integrants, recursos tècnics i humans per a poder mantenir al dia informats a la comunitat virtual que formen les persones integrades en les xarxes socials.

El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida a 3cat24.cat!!

2009-05-14T17:56:00.004+02:00

El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida és el blog del dia al portal 3cat24, el portal de notícies de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
Aquest portal va nèixer amb la idea de promocionar els blogs que els mateixos usuaris recomanaven. Les temàtiques dels blogs poden ser diverses, ja siguin de cultura, periodisme, esports, política, etc.. Una bona iniciativa per anar creant xarxa en la blogosfera catalana.

OCULTO

Nit dels museus: 16 de maig

2009-05-11T19:15:00.002+02:00

La nit dels museus és una iniciativa promoguda pel Consell d'Europa en què hi participen més de 2.000 institucions museístiques de 40 països per tal de promoure i oferir, en un projecte comú, una manera diferent i creativa de visitar-les.
Per segona vegada, els equipaments museístics i culturals de la ciutat de Lleida s'adhereixen a aquesta proposta europea obrint les seves portes i oferint diverses activitats des de les 20 fins a les 00 h.

Nitdelsmuseus

View more presentations from pedresqueparlen.

Curs de tècniques per a la interpretació del patrimoni a través del guiatge

2009-05-06T15:56:00.004+02:00

Us adjunto una informació sobre uns curs que pot ser del vostre interès.

El curs tractarà, des d’una vessant molt pràctica, noves estratègies i mitjans per comunicar adequadament el significat i els valors del patrimoni. S’estructura en format de tallers pràctics on es tractaran les tècniques de la interpretació del patrimoni, tallers específics per millorar la comunicació amb el públic emprant tècniques de teatre, de comunicació verbal i no verbal i tècniques de guiatge específiques per a diferents públics. Els tallers els impartiran Jorge Morales, consultor en interpretació del patrimoni; Emma Quadrada, periodista experta en habilitats de comunicació; Pep Garcia-Pascual, actor i director d’arts escèniques i Eneritz López Martínez, historiadora de l’art especialitzada en educació museística. El curs es farà a Sort els dies 18, 19 i 25 de maig i 1 i 8 de juny. El període d’inscripció és obert.

Població: Sort

Organizador: Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l' Alt Pirineu i Aran

Contacte: Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà

Destinataris
Preferentment guies, intèrprets i tècnics de museus i equipaments patrimonials vinculats a la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. En el cas que quedin places vacants, també s'hi podran inscriure totes aquelles persones amb inquietuds per a transmetre i divulgar el patrimoni pirinenc.

Programa i professorat:
- TÈCNIQUES PER LA INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI (I i II). Jorge Morales: Consultor en interpretació del patrimoni
- HABILITATS COMUNICATIVES EN EL GUIATGE. Emma Quadrada: Periodista, experta en habilitats de comunicació
- TÈCNIQUES TEATRALS APLICADES AL GUIATGE. Pep Garcia-Pascual: Actor i director
- ESTRATÈGIES CONTEMPORÀNIES D’EDUCACIÓ EN MUSEUS. Eneritz López Martínez: Historiadora de l’art especialitzada en educació museística

Matrícula i procediment d’inscripció
Per matricular-se cal enviar un mail sol.licitant l'inscripció a
info@montanyanes.net o trucant al 973620670 abans del 14 de maig del 2009. Un cop confirmada l'assistència caldrà fer l'ingrés de la matrícula al número de compte: 2013 0632 41 0200450971 indicant al concepte el nom del curs i la institució a la que pertany el participant.
Cal fer arribar el resguard de l'ingrés per correu electrònic o fax (info@montanyanes.net; 973621440).

Per a més informació: http://otpallarssobira.wordpress.com/2009/05/06/nou-curs-de-tecniques-per-a-la-interpretacio-del-patrimoni-a-traves-del-guiatge/

OCULTO

Conferència. L'edifici del Roser: Fi d'un trajecte.

2009-04-28T14:30:00.005+02:00

Aquest dimecres, 29 d'abril a les 19:30 hi haurà una conferència sobre l'edifici del Roser de Lleida, titulada " L'edifici del Roser: Fi d'un trajecte". Els ponents d'aquesta, seran el professor d'Història de l'Art a la UdL, Francesc Fité, i el tècnic en Patrimoni Cultural, Jordi Seró. Es durà a terme a l'aula 2.15 de l'edifici del Rectorat de la UdL.
Francesc Fité parlarà de l'arquitectura de l'edifici, i en Jordi Seró de la seva història, així com de la política municipal envers del patrimoni. Finalment hi haurà un debat amb els assistens.

OCULTO

Els museus locals: una petita aproximació

2009-04-22T13:29:00.005+02:00

Els museus locals constitueixen una realitat arran de la instauració de la democràcia, que ha introduit certes disfuncions i que va requerir un procés d’adaptació legal i de normalització. Van començar a sorgir tant per les legítimes aspiracions dels veïns dels municipis, com per que la seva creació suposava una operació de prestigi per als dirigents locals.
Els museus locals, com també el museus nacionals, sorgeixen en moltes vegades d’oportunitats polítiques o del context cultural del moment. Això a la llarga ha derivat a que molts museus locals, ja siguin municipals o comarcals, rarament puguin assumir els costos que suposa la creació i el manteniment d’un museu, i el que és el pitjor, una gestió correcta.

Actualment a la demarcació de Lleida contem amb un gran nombre de museus locals repartits pels municipis de la nostra geografia. És pot considerar que n’hi ha massa, o inclús podriem arribar afirmar que la immensa majoria els hi podriem treure la qualificació de museu i deixar-los simplment amb la denominació de col•lecció. Hem refereixo a la majoria d’aquests equipaments situats en poblacions petites i que podrien respondre amb una temàtica etnogràfica. Els anomenats “ Museus de la pagesia” o “de les eines del camp”, on el discurs museogràfic brilla per la seva absència i es presenten moltes vegades, per no dir sempre, els continguts sense cap mena de coherència. En tenim moltíssims a Ponent i a l’Alt Pirineu i Aran. Son institucions mortes, sense vida, ja no solsament pel que esmentat abans sobre la museografia, sino també per que no hi ha cap tipus de gestió, i la gestió tant en els museus com en patrimoni és important, per no dir lo més important. Quants d’aquests romanen tancats la majoria de dies de l’any? La immensa majoria! És un problema que mai s’hi ha buscat solució, ja que ni els mateixos ajuntaments on podem trobar aquests equipaments no s’hi han preocupat o per que no hi hagut ningu per sobre que hi hagi realitzat cap proposta al respecte. Penso que aquests “museus” haurien de tendir cap a la integració en un marc territorial més ampli i convertir-se en “ radials” o “annexos” d’alguna institució més gran, amb una temàtica similar però diversificada. Fa un mesos vaig realitzar el projecte “ Centre d’Interpretació de les Construccions de Pedra Seca de Torrebesses”, on plantejava aquesta idea. Incloure a la resta municipis pròxims a Torrebesses, des d’Aspa fins a Almatret, en el projecte com altres indrets de visita dins d’una mateixa proposta. Ho vaig plantejar com un mitjà per a “modernitzar” els equipaments museístics d’aquests municipis. Penso que s’ha de tendir cap aquest model o algun de similar, d’altra manera aquests, seran espais on en comptes de exposar-hi quelcom, si guardara pols. Per tant hem d’abandonar una museologia arcairca i avançar cap a una nova museologia que ja s’esta començant a implantar a molt territoris, i per cert amb molt exit.
Pel que fa als museus “ mitjans”, on podriem incloure a tots els museus comarcals és podria observar en conjunt una museografia “ acceptable”, però que no ha evolucionat gaire en els darrers anys, i on moltes vegades l’interpretació és dificultosa. Això es pot entendre a causa de la manca de recursos econòmics que aquests museus tenen i que no permet modernitzar els equipaments. És pot tendir si no s’hi actua en els pròxims anys, amb uns museus obsolets. Un altre aspecte a considerar, és la manca de personal que tenen aquests museus, sobretot dels nous professionals que avui en dia són imprescindibles en un museu, com poden ser la figura de l’educador i la de l’encarregat de la difusió o marketing. Per altra banda, com aspecte positiu, remarcar que aquests museus comarcals, realitzen un tasca important en el seu territori, tot i els recursos minsos dels quals disposen.
Una menció especial són els museus situats a la ciutat de Lleida, que podriem dir que juguen en una “altra divisió”. Tot i el que el percentatge de pressupost municipal que s’hi destina pugui semblar baix, serveix per a poder realitzar una gestió “acceptable”, tot i que moltes vegades podriem afirmar que insuficient. Un aspecte negatiu, seria la difusió d’aquests, se’n fa, però correctament? No voldria entrar aquí en aquest document a parlar sobre la politica cultural que la Paeria duu a terme, tot i que considero que no es l’adecuada.
Finalment cal mencionar, el que podria ser la joia de la corona, el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Amb una forta inversió per aconseguir un equipament del segle XXI, on van participar en el seu disseny, arquitectes, museolegs, arqueòlegs, historiadors, un exemple de com s’haurien de concebre el museus de nova planta. A més a més cal afegir-hi, l’encaix de l’antiga església carmelita amb una estructura més moderna. Destacar també el projecte museogràfic, que tot i alguns petits detalls que es podrien corregir, és magnífic. L’us de recursos interpretatius novedosos facilita la comprensió dels elements. Si a tot això, hi sumem que el MDLL recent s’hi ha inaugurat el Servei d’Atenció als Museus, dona peu a afirmar que és un museu de referència no solsament a Lleida, sinó a tot Catalunya.
Ens els darrers anys, ha sorgit en el nostre territori la dèria per instaurar un altre tipus d’institucions patrimonials, aquests són els centres d’interpretació. A diferència dels museus, no tenen com a objectiu primordial col•leccionar, preservar i estudiar objectes originals. Com a estratègia de presentació, aquests centres bàsicament utilitzen una presentació escenogràfica amb l’ajuda d’elements tecnològics i audiovisuals. A més a més la creació d’un centre d’interpretació, és una solució per a desenvolupar i mostrar el patrimoni en poblacions petites, que no disposen ni de pressupost ni d’infraestructures per a crear un museu. Pèro com he dit abans amb la rapidesa que s’han anat creant, s’ha produït també una manca de planificació en aquests, és a dir molta inversió en el moment inicial, peró poca previsió als anys vista. Així com uns projectes museogràfics fets amb poc temps i de poca qualitat, cosa que contradiu “l’ideari” d’un centre d’interpretació. Casos com el Centre d’Interpretació dels Templers de Gardeny a Lleida fet depressa i corrents o el Centre d’Interpretació de les Garrigues a les Borges Blanques on farà uns mesos els seus dirigents s’estaven plantejant reorientar-lo degut a la seva mala gestió fins al moment.
En resum molts museus de l’àmbit territorial de Lleida, no deixen de ser una mostra acumulativa d’objectes sense cap tipus de discurs. No hauriem de parlar de presentació en el sentit més estricte, donat que no hi intervé cap tipus de mediació. Estariem molt a prop del concepte de dipòsit visitable. Lo més negatiu és q no compleixen la seva funció social.

El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida a Facebook!

2009-04-21T12:54:00.002+02:00

Encetem un altre espai de difusió a la xarxa, i és que el Racó del Patrimoni Cultural ja és troba a Facebook, la xarxa social de referència a dia d’avui.
Facebook ens permet poder intercanviar informació a molts usuaris, que fins ara no coneixien l’existència del blog.
Si fins ara no t’havies animat a col•laborar, ara és el teu moment ja que el grup al facebook, et permetrà afegir les fotografies que creguis convenients referents al patrimoni del teu municipi, afegir-hi vídeos, actes que t’agradaria que conegués la gent, etc... i és que amb el web 2.0 qui tria els continguts ets tu!
Participa!!

Ens pots trobar a : http://www.facebook.com/group.php?gid=71782874419

OCULTO

16 de Maig, manifestació pel nostre patrimoni: Salvem el Roser!

2009-04-20T15:22:00.004+02:00

Com ja vaig anunciar el passat 3 de març en aquest bloc, la Iniciativa Ciutadana Salvem el Roser, contrària a la construcció d'un Parador Nacional a l'antic convent del Roser de la ciutat de Lleida, organitzarà pel 16 de maig una manifestació i una jornada festiva i política per reclamar per a la ciutat un edifici que la Paeria tenia fins ara en usdefruit. És la contraresposta al resultat negatiu del recurs presentat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i el Casal l'Ocell Negre, precisament contra aquesta renúncia de l'Ajuntament de Lleida a l'edifici perquè es pugui convertir en un Parador Nacional.
Aquesta manifestació esperem que sigui una èxit com la que ja es va celebrar el 12 d’octubre de 2007 on vas assistir més de 2.000 persones.
És una oportunitat també per denunciar la política que segueix la Paeria en la gestió del patrimoni històric de la nostra ciutat. No hi falteu!!

Actes:

A les 17:00h a la Plaça Sant Joan: Trobada de cultura popular (pròximament tots els grups)

A les 19:00h de la Plaça Sant Joan fins a la Plaça del Dipòsit: Manifestació

A les 22:00h a la Plaça del Dipòsit: Concert d'Escalivada i la Terraseta de Preixent

Crònica de la I Trobada Tots x Tost

2009-04-16T18:18:00.005+02:00

Amb una mica de retard, avui publicaré la meva crònica sobre la I trobada Tots x Tost que es va realitzar el cap de setmana passat. Tot i el temps desfavorable que s’havia anunciat, i que pel dissabte encara pintava pitjor vaig decidir pujar. La gent de Tost es mereixia tenir suport en una jornada que ells havien preparat amb molt d’entusiasme. A més a més una frase encara em va encoratjar més a pujar. Aquesta frase que deia: A Tost mai res ha estat fàcil!!.

Sortint de Lleida encara queien quatre gotes, però ja arribant a Balaguer el sol ja feia acte de presència i a mesura que arribava a l’Urgellet veia que podiem estar de sort! Vaig aparcar el cotxe ja a les rodalies de Tost i en Jordi Guitart em va acompanyar muntanya amunt fins arribar a la Barraca del Serradal on allà es trobava tota l’expedició. Amb lo Jordi, mentres feiem via, anavem parlant del passat, del present i del futur de Tost, mentre contemplavem el paisatge humanitzat en forma de marges de pedra seca, on antigament en aquelles terrasses s’hi havia plantat vinya. Tot i l’abandó d’aquestes terres és podia observar amb claredat que l’explotació d’aquest territori havia estat durant segles i que en el darrers decennis la natura havia ocupat un espai que havia estat dominat per l’home.

Vam arribar al nostre destí on hi ha tot lo grup, famílies, amics, canalla, tots alegres per participar d’aquesta jornada. La Barraca del Serradal o coneguda també com “La Casa del Pastor del Serradal”, com moltes de les construccions que podem trobar no solsament a la Vall de Tost, sinó en el Pirineu en general, es troba en un éstat de conservació deficient, fruit de l’abandó ja fa prou anys. No tinc informació sobre l’edifici, però segurament complementava les tinences de Cal Serradal i servia com a suport a l’explotació ramadera d’aquesta familia.

Tot seguit vam continuar caminant per l’antic camí que portava fins a Cal Vila i Cal Puy. Pel camí vam poder observar les restes d’un antic forn de guix circular. Els forns es construien en un pendent, i excavats en el terreny, de manera que a la part baixa s’accedia al que anomenem fogaina, i la part superior i trobem la carrega. En el cas d’aquest, nomes es conservava l’estructura circular a la part inferior. Possiblement aquest forn de guix s’utilitzà fins a mitjans del segle XX. Deixant el forn endarrera vam arribar fins a Cal Vila, on es podia observar també el seu antic paller. El conjunt arquitectònic actualment es troba en un estat pèssim, tot i haver estat una de les cases més importants de la Vall. El mateix podem dir de Cal Puy un 100 metres al nord-oest de Cal Vila.

Vam continuar i caminant, caminant, vam arribar fins a la Bastida, una de les cases més imponents i alhora boniques de la Vall de Tost. Actualment esta habitada, cosa que ha permès la seva restauració i conservació. Vam quedar a peu de carretera on el grup poc a poc es va anar reagrupant. Tot seguit ens vam dirigir en un prat situat entre Cal Bisarró i Cal Serradal on vam dinar. Vam poder gaudir dels embotits del pirineu, així com de la deliciosa Coca de Recapte, tant estimada a la demarcació de Lleida, des de la plana al pirineu. El temps s’ha de dir que ens va respectar, i vam poder gaudir d’una jornada magnífica.
Jo havia de tornar cap a Lleida, però vaig marxar amb la satisfacció de veure amb aquell grup de gent, feliç, contenta i orgullosa d’un territori que s’estimen i que defensaran amb cos i ànima. Potser els nostres dirigents polítcs haurien de prendre exemple del poble. Una vall com la de Tost, així com moltes d’altres, no mereix que el seu futur econòmic passi per les guixeres industrials, ni per abocadors. Com he esmentat abans, la vinya es plantava aqui, per que no es pot tornar a fer ara? Hi ha indrets del pirineu que reben subvencions per recuperar activitats econòmiques passades. Segurament per millorar en el futur, haurem de mirar un cop més al passat. Un altra font de progrés és saber aprofitar els valors culturals, naturals i paisatgístics de la Vall de Tost. Amb una gestió correcta i sostenible amb el medi, pot significar un mitjà per al desenvolupament local de la zona.
Pensem-hi!!!!

L'Esbart Arrels de Lleida necessita gent!!!!

2009-04-15T14:57:00.006+02:00

Un esbart dansaire és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya i dels Països Catalans.

Els Esbarts Dansaires a Catalunya es dediquen tant a les moltes danses que s'han recuperat com a la creació de danses noves, mantenint o intentant mantenir l'aire i la manera de ballar característiques de les contrades Catalanes. La varietat de danses és molt gran, des de bolangeres, contrapassos, quadrilles, jotes, balls de plaça, de saló, de muntanya,guerreres, d'amor... i no acabaríem mai... A més dins de cadascun dels apartats podríem anomenar les diferents varietats que cada poble elaborava per diferenciar-se del del costat.

A Catalunya existeixen molts Esbarts Dansaires i Grups de Danses que fan una important feina en els camps que hem anomenat. Hi ha una sèrie de danses que són molt populars i que es pot dir que la gran majoria d'esbarts les porten o les han portat en programa alguna vegada.

L'Esbart Arrels de Lleida

Son un grup de gent que tenen ganes de coneixer-ne més. Vols coneixe'ls? T'agrada la música. T'agrada ballar? Doncs posa't amb contacte amb ells. Si penses que ets un arritmic total, no et preocupis, perquè ells t'ensenyaran a fer-ho bé. I si ja en saps, a que esperes?

A l'Esbart Arrels de Lleida juguen, ballen, i es diverteixen i fan amistats.

Son un grup de joves amb ganes de fer molt.

Creix amb ells!!!

No ho dubtis. I si dubtes prova-ho. És l'única manera de descobrir si t'agrada o no.

Contacta amb l'Esbart Arrels de Lleida a través del mail del grup: arrelsdelleida@gmail.com o per telèfon 660119319

OCULTO

1r CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA PEDRA SECA

2009-04-14T15:48:00.002+02:00

L'Ajuntament de Torrebesses ( el Segrià) convoca el primer Concurs fotogràfic de pedra seca amb la finalitat de promoure l'interès i la reflexió entre el públic en general sobre aquest patrimoni arquitectònic i cultural.

El tema de les fotografies ha d'anar relacionat amb qualsevol aspecte que faci referència a la pedra seca o qualsevol de les seves construccions: cabanes de volta, aljubs, cadolles, basses....

El termini de presentació de les fotografies finalitza el 18 d'abril 2009.

He tingut problemes per penjar el pdf amb slideshare i us adjunto les bases del concurs en format jpeg.

OCULTO

El portal de la Generalitat, Patrimoni.gencat parla sobre un article del Bloc!

2009-04-09T18:23:00.003+02:00

El portal Patrimoni.gencat, en la seva plana de notícies, ha publicat un article fent referència a l'article publicat el dia 6 d'abril en aquest blog sobre la rehabilitació del Molí de Torres de Segre a la comarca del Segrià. Reprodueixo el que diu l'article:

L’antic molí fariner de Torres de Segre produeix... cultura!

L’Ajuntament convertirà en museu l’edifici que data de finals del segle XIX

Des de finals del segle XIX, les seves cinc plantes eren utilitzades per produir farina i, posteriorment, oli. L’aigua del Segre era la seva font d’energia fins que s’hi van introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Van ser aquestes noves fonts d’energia les que van acabar “retirant” el vell Molí de Torres de Segre, un edifici que ara serà rehabilitat com a museu.

El projecte, impulsat per l’Ajuntament de la vila, vol preservar i donar a conèixer les antigues professions i formes de vida dels nostres avis. Per això, la planta inferior es dedicarà a la visualització i l’estudi de l’ús primitiu del molí i les superiors acolliran l’exposició permanent, amb els elements de l’antic molí fariner així com eines d’oficis antics relacionats amb l’agricultura, la fusteria o la ferreria.

Jordi Seró recull aquesta informació al seu espai a la xarxa, el blog “Pedres que parlen”. Gràcies Jordi per construir una mica de patrimoni.gencat!

En aquest portal engegat per a promocionar el patrimoni cultural del nostre país, hi podreu trobar tot tipus de propostes, recursos, blogs relacionats amb el patrimoni cultural, entre altres. Una bona iniciativa i que us convido a que seguiu regularment.

Enllaç: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.781b6118ade5e5ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=53a25e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=53a25e610b371110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f6e198e197680210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

OCULTO

Tàrrega recupera pedra a pedra uns safarejos del segle XVIII

2009-04-07T13:33:00.003+02:00

L'Ajuntament de Tàrrega ha iniciat aquests dies els treballs de reconstrucció dels antics safareigs del segle XVIII que es trobaven a l'Hort del Barceloní, zona de camps de conreu que s'urbanitzà durant els anys 2007 i 2008. Aquests elements arquitectònics de morfologia rural es retiraren fa un temps del seu emplaçament original per deixar pas a la construcció de vials i els tècnics del Museu Comarcal de l'Urgell van aconsellar-ne llavors la preservació atenent al seu valor històric i etnogràfic. Per això, es desmuntaren pedra a pedra, les quals es van numerar i custodiar en magatzems municipals.

Fins ara, quan els esmentats safareigs s'estan reposant, també pedra a pedra, als espais públics del mateix Hort del Barceloní, a l'extrem nord de la plaça de Santa Tecla. La mateixa operació s'està duent a terme simultàniament amb la torre del segle XIX que sustentava un molí de vent a l'Hort del Toló, una de les finques que formaven part de l'Hort del Barceloní. Aquesta estructura s'està aixecant de nou a l'illa que connecta la plaça de Santa Tecla amb el carrer de La Plana.

Aquesta actuació que compatibilitza creixement urbanístic i conservació del patrimoni arquitectònic té un pressupost de 35.053 euros, quantitat que sufragarà el Govern central a través del Fons Estatal d'Inversió Local. La reconstrucció dels safareigs i la torre, amb una clara finalitat ornamental, enriquirà l'Hort del Barceloní com a lloc de passeig i esbarjo.

Per a realçar el conjunt, els safareigs s'ompliran d'aigües freàtiques provinents d'un pou localitzat al mateix indret, evocant els seus anteriors usos com a dipòsit de reg i lloc on rentar la roba.

És una altra gran notícia, després que fa uns mesos el mateix ajuntament anunciava que subvencionaria la restauració de les construccions de pedra seca que hi ha al terme municipal. Molts ajuntaments de ciutats similars a la de la capital de l'Urgell, haurien de prendre nota.

http://www.tarrega.cat/noticies.html?id=496

OCULTO

Rehabilitació del Molí de Torres de Segre

2009-04-06T15:42:00.007+02:00

L’Ajuntament de Torres de Segre va presentar recentment el projecte de restauració i rehabilitació per a l’edifici del Molí, situat en aquesta localitat del Segrià. És pretén donar uns usos museístics als mateix, cosa que personalment trobo molt encertada. Costa molt que municipis petits vegin el patrimoni com un factor de progrés, ja no tan sols econòmics sinó culturals. El molí es troba pròxim al camp de futbol i paral•lel al riu Segre.
L'immoble, que data de finals del segle XIX, és un conjunt edificat amb un nucli més antic, que és el prisma central, de cinc plantes, tres sobre rasant i dues en soterrani, que era el molí fariner pròpiament dit, aquest cos central es va ampliar amb dos cossos annexos, en la planta baixa i primera des del cos inferior, i part de la segona i tercera en el cos alt, en els quals amb uns desplaçaments de força motriu mitjançant arbres de transmissió mecànica i corrioles o volants, es va ampliar i va substituir l'antic molí de producció de farina amb un molí de producció d'oli mitjançant la mecanització de les moles, i la producció d'energia elèctrica mitjançant la mecanització de les turbines als generadors. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i de càrrega del salt hidràulic.

Elements constructius
El sistema constructiu general de murs es basa en les tres primeres plantes, totes elles en soterrani, en base de murs de fàbrica de maçoneria de pedra en el cos principal, i de fàbrica de maó ceràmic en els cossos annexos.
En les plantes altes, els murs són de tàpia reforçat amb morter de calç, cantons de maçoneria de pedra. En aquests murs les diferents portes d'accés a plantes s'han conformat per elements de pedra com brancals i llindes o arcs, i les finestres es presenten formades directament en els murs de tàpia i en el millor dels casos amb elements de fusta. Els forjats són formats tots ells mitjançant estructura de jàsseres de fusta en suport dels embigats, també de fusta, i els pisos són d’un ambpla base de fusta en els sectors de tràfec de farina i blat, i de guix i acabat de ceràmica en la resta d'estancies. Es comproven diverses intervencions restitutorias en els forjats mitjançant reforç de perfils laminats de ferro i substitució de bigues de fusta per bigues de formigó pretensat o armat. La coberta del cos principal del molí és a dues aigües, suportada per jàsseres i embigats de fusta amb acabat de teula àrab. Potents ràfecs d'obra de fàbrica ceràmica amb filades de teules destaquen en la finalització de la coberta.

Projecte de futur
És de fàcil accessibilitat, i encara que té diverses plantes, les tres plantes inferiors tenen accés directe des del carrer. El fet que per la seva situació no talla la trama de desenvolupament urbà del municipi, ha permès la seva conservació, o la seva supervivència, a pesar del seu creixent abandó i des del moment que les modernes fonts d'energia van arraconar els vells molins. La seva situació urbana permet, no obstant això, que mitjançant una cura procés de restauració i de rehabilitació de l'immoble, el nou conjunt pugui oferir un conjunt d'espais i recintes aptes i idonis per a la ubicació d'un conjunt cultural, que a manera de ecomuseu, permeti recuperar i fixar a la memòria col•lectiva, activitats, professions i formes de vida, que si bé no ens són llunyans en el temps, ja semblen resultar llunyanes per la recent i accelerada evolució dels costums socials, econòmiques i culturals de les generacions actuals.
A nivell funcional la proposta essencial consisteix en la sectorització de l'immoble amb uns usos en cada planta. Com a complement a l'obra de rehabilitació general de l'immoble es planteja la construcció de nova planta, adossat al cos principal i en l'interior del recinte de les seves ampliacions posteriors, d'un nou nucli de comunicació vertical de plantes amb una escala de nova planta. La planta mes baixa, la part inferior del soterrani , es destinarà en la seva major part a la visualització i estudi del seu ús primitiu. També transcorre pel subsòl d'aquesta planta l'ampli canal de desguàs de la turbina, que completa el cicle hidràulic del salt.
En la planta superior, del soterrani, també amb accés directe des de l’exterior, es pretén reunificar i reordenar els elements que conformaven l'antic molí fariner. Aquesta planta, presenta en la part davantera uns espais més amplis, que en el seu moment havien de servir d'emmagatzematge de gra i d'olives. Es preveu la seva utilització com espai d'ús polivalent, especialment per a projeccions de mitjans audiovisuals i xerrades o conferències temàtiques, i l'exposició permanent complementada en plantes superiors d’eines d'antics oficis de l'agricultura, fusteria, ferreria, tonelería, etc.
En la planta baixa, que és la segona des de l'antic camí del Molí, també amb accés directe des del carrer, encara que més estret, es complementava l'ús del molí fariner, on hi trobem la màquina de ventilació i assecat de la farina o buidatge de sacs de blat, etc. En aquesta planta es mantenen alguns dels elements del molí, i donada la seva major accessibilitat, es pretén sigui l'àrea de recepció i informació de les noves activitats del centre cultural. En la planta primera alta que és la quarta, es pretén es destini a complementar els espais de les plantes inferiors. La planta alta segona que és la cinquena, que és un esplèndid mirador, i sense ús conegut, excepte el de golfa, es pretén rehabilitar per a situar les dependències de l'actual Comunitat de Regants de Torres de Segre antiga propietària de l'immoble, fet que permetria a més la seva ocupació continuada.

Fotografies: http://torressegre.ddl.net/fotos/torressegre/fotografies_moli.pdf
Podeu consultar totes les dades del projecte al següent enllaç: http://torressegre.ddl.net/layout_secciodinamica.php?start=0&id_seccio=5520

7è CONCURS FOTOGRÀFIC DEL PATRIMONI PALLARÈS

2009-04-03T16:09:00.005+02:00

El Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp convoquen anualment un concurs fotogràfic sobre el patrimoni del Pallars Jussà. Enguany s’afegeix a la iniciativa l'Estació Biològica del Pallars Jussà, donant nom a un dels premis.

L'Estació Biològica del Pallars Jussà, és una entitat sense ànim de lucre que promou i desenvolupa estudis científics, programes de divulgació i projectes de conservació del territori als espais fluvials i zones humides de la comarca del Pallars Jussà
La finalitat del concurs és expressar amb la major fidelitat a la identitat i la màxima habilitat fotogràfica el patrimoni de la comarca.

S’entén per patrimoni: el medi ambient (ecosistemes no artificials –boscos, rius, prats, muntanyes, formacions geològiques, fòssils, etc.-, i flora i fauna autòctones), el patrimoni cultural (béns immobles –castells, esglésies, ponts, trinxeres, poblaments, etc.-, béns mobles i manifestacions de la cultura popular pallaresa) i qualsevol altre element pallarès que es pugui considerar de significatiu valor cultural, sociològic o etnogràfic (activitats lúdiques, esportives, econòmiques, gastronòmiques, agràries, ramaderes, etc.).

Requisits de participació

La participació és oberta a qualsevol persona, afeccionada o professional, i la inscripció és gratuïta.

Les imatges es presentaran en paper fotogràfic o de qualitat fotogràfica, amb unes dimensions mínimes de 20x30 cm i de 30x45 cm com a màxim, en color o en blanc i negre, i sense cap mena de suport.

Les imatges es poden captar amb qualsevol tècnica sempre que no es posi en perill l’objecte fotografiat. El jurat podrà desqualificar qualsevol fotografia que sospiti que s’ha obtingut creant un perill per l’objecte fotografiat.

Només s’acceptaran fotografies de nius, pollets i cries preses en estat salvatge si s’aporta el permís específic per a realitzar-les. S’acceptaran imatges d’animals en captivitat, encara que aquesta condició s’haurà d’indicar clarament en el revers de la fotografia i cal que siguin espècies autòctones.

El jurat podrà no admetre imatges que consideri que no reflecteixen el Pallars Jussà.

Les fotografies han de ser recents, amb una anterioritat màxima de 12 mesos des de la convocatòria del concurs.

La finalitat del concurs és promocionar el patrimoni del Pallars Jussà per la qual cosa les imatges han de ser realistes. Per tant, no s’admeten collages, muntatges, fotografies pintades, viratges fotogràfics, ni retocs químics o digitals, llevat que siguin tan mínims que no desvirtuïn la imatge, en tot cas caldrà indicar-ho.

En cas que l’indret on s’ha realitzat la fotografia no quedi clar, s’haurà de dir la localització dins la comarca.

S’admetran les fotografies analògiques i digitals fetes i impreses digitalment sempre i quan no incorporin modificacions diferents de les que es poden aconseguir amb les tècniques de la fotografia tradicional.

Les fotografies presentades no podran haver estat premiades en altres concursos.

Hi constarà el seu títol i la categoria en que es desitja concursar. S’acompanyarà amb un sobre tancat amb el títol a l’exterior que contindrà un paper amb les dades de l’autor/a: nom i cognoms, adreça, telèfon i NIF.

S’admetran com a màxim tres fotografies per participant.

Composició i competències del jurat

El jurat estarà format pel President del Consell Comarcal, pel conseller responsable de l’Àrea de Promoció Comarcal i Ciutadania, per la gerència del Consell, per un/a representant del Consell Assessor de Cultura i Patrimoni del Pallars Jussà i per tres fotògrafs o publicistes escollits pel Consell Comarcal.

Actuarà com a secretari del jurat el que ho sigui del Consell o la persona en qui delegui.

La decisió del jurat serà inapel•lable, podent declarar desert qualsevol dels premis que atorgui. Així mateix, està facultat per resoldre qualsevol qüestió no prevista en aquestes bases i, els participants, pel fet d’inscriure’s, les accepten plenament.

Els premis

Els premis són els següents:

1. Premi “Geologia”: 200 euros i diploma.
2. Premi “Patrimoni”: 200 euros i diploma.
3. Premi “Estació biològica del Pallars Jussà” : 200 euros i diploma.

El premi Estació biològica del Pallars Jussà s’atorgarà a les fotografies de temàtica relacionada amb els espais fluvials i zones humides de la comarca del Pallars Jussà.

Cada un d’aquests premis comptarà amb un accèssit de 50 euros i diploma.

4. Premi infantil (fins a 12 anys): material fotogràfic i didàctic.
5. A més, s’estableixen 2 premis especials de 100 euros i diploma, un atorgat pel jurat a la millor fotografia presentada per un pallarès i l’altre atorgat pel públic. Aquest premi resultarà de la suma total del vots que efectuï lliurement el públic visitant de l’exposició. Si la foto premiada coincidís amb una de les premiades en les anteriors categories, s’adjudicarà el premi la següent imatge en nombre de vots que no hagi estat premiada.

Totes les fotografies seleccionades per a l’exposició tindran la nominació de finalistes i rebran diplomes acreditatius.

La data de lliurament de premis serà anunciada per l’organització.

Exposició i publicació de les fotografies premiades

Els drets d’autor de les fotografies premiades seguiran essent del/la fotògraf/a, però el Consell Comarcal les podrà publicar lliurement en qualsevol suport. El Consell es quedarà per al seu fons les fotografies premiades. L’autor haurà de facilitar a l’organització la fotografia en suport digital.

El Consell Comarcal podrà disposar durant un any de les fotografies finalistes amb la finalitat d’organitzar exposicions itinerants sobre la present edició del concurs.

Un cop transcorregut l’any, les fotografies seran retornades als seus autors/es per correu ordinari o bé en les instal•lacions del Museu Comarcal de Ciències Naturals. Si l’autor/a preferís un servei de missatgeria o de paquet certificat n’haurà d’abonar les despeses. L’organització tindrà la màxima cura de les fotografies, però no serà responsable de deterioraments fortuïts o pèrdues en la tramesa postal.

L’exposició estarà oberta al públic des del 6 de juliol fins el 20 de setembre de 2009.

Termini i lloc de presentació de les fotografies

El termini de presentació de fotografies s’acaba el dia 30 de juny de 2009.

Les fotografies hauran d’adreçar-se al Museu Comarcal de Ciències Naturals.

Dades:
Passeig del Vall, 13
25620 Tremp
Telèfon: 973 65 34 70.
Fax: 973 65 34 00.
E-mail: mccn@pallarsjussa.netAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

http://www.pallarsjussa.org

Les Pletes

2009-03-26T17:10:00.008+01:00

Avui m’agradaria mostrar-vos un element que forma part del nostre patrimoni arquitectònic i que com molts altres elements del que anomenem arquitectura popular han restat els darrers anys en el oblit, ja que actualment han perdut el seu ús original. Parlo de les Pletes, unes construccions de grans dimensions ( segurament les més grans en l’arquitectura popular) i que servien com molts altres elements d’aquesta arquitectura, per reguardar el bestiar. És la mateixa tècnica constructiva adaptada a unes diferents necessitats: més superfície i un espai tancat, amb una part coberta i una altra descoberta per quan no es surt a pasturar. Les pletes tenen una sèrie de voltes paral•leles, que es comuniquen entre si, on hi ha una volta reservada per al pastor.
De pletes en podem trobar a totes aquelles comarques on les construccions en pedra seca són nombroses. En els municipis d’aquestes comarques, es podria afirmar que hi havia alguna pleta. Un altre aspecte que ens pot ajudar a situar-les, és la toponímia de molts indrets, on moltes partides de conreu s’anomenen “ les pletes”. Les més ben estudiades es troben situades a la Segarra, i en concret al municipi dels Plans de Sió.
La tipologia constructiva d’una pleta es basa en la volta de canó, però també es caracteritza per tenir diferents arcs paral•lels comunicats transversalment. Una zona al descobert amb uns murs tancats completant el conjunt l’entrada d’accés al recinte. Però com en moltes altres construccions d’aquest tipus, també hi havia un aixopluc pel pastor en un d’aquests arc en la part exterior d’aquests. Es tancava la paret lateral per resguardar el pastor del bestiar.
L’element construcctiu principal és la pedra, recollida del mateix indret ja que feia estorb per treballar la terra. La construcció la feia en la majoria dels casos, el mateix pagès.

Com és s’aixecaven les pletes?
Es començava pujant les parets laterals fins a arribar a l'alçada prevista per l'arrencada de la volta. Aquest tipus de volta necessitava tenir un encofrat, s'omplenava amb terra fins arribar a l'altura definitiva tot donant-li forma de volta. A mesura que s'anava amuntegant la terra es piconava perquè tingués consistència i es polia la forma de la manera més acurada possible ja que havia d'ésser el motlle que donaria forma a la volta definitiva. Les pedres que havien de formar part de la volta es posaven en filades alternativament a cada costat fins a trobar-se al bell mig de la coberta on la filada que cloïa es feia a mida i s'estrevava amb tota la cura per tancar-la com cal i així evitar moviments posteriors.

Tot seguit es procedia a treure la terra que havia servit de motlle, la qual es dipositava a la part superior de la coberta, així la volta començava a treballar; si amb aquesta terra no n'hi havia prou, s'hi afegia la que hi faltava fins a deixar-la bastant colgada; era important posar-n'hi un bon gruix, per un costat s'evitaria així les probables filtracions i per un altre, així s'aconseguia un major comoditat interior, creixia molt la inèrcia tèrmica.
Esmentar que aquest tipus de construccions són amb pedra en sec, sense morter.
En els darrers anys han sortit iniciatives per a protegir, conservar i divulgar aquest patrimoni. L’associació d’Amics de l’Arquitectura Popular n’ha promogut la restauració d’algunes d’aquestes. Un altra iniciativa promoguda pel Consell Comarcal de la Segarra, és la ruta de la Pleta.

Ruta de la pleta: http://www.ccsegarra.com/turisme/index.asp?menu=rutes&ruta=5

Les Cabanes i els marges : 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura
Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000 /
[coordinador: Josep Mora] ; professors participants: Bea
Barrientos ... [et al.] Cervera : Associació Amics de l'Arquitectura
Popular, DL 2001

L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell i l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. Dues maneres de gestió del territori i de l'aigua.

2009-03-24T23:25:00.002+01:00

Avui us penjo una ressenya que vaig fer per una assignatura del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural. De tots els articles que havia penjat, encara no n'havia penjat cap que fes referència a la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta d'un breu anàlisi de dues institucions de la comarca: L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell i l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. Dues maneres de gestió del territori i de l'aigua. És interessant també per què en aquest document, s'introdueix una temàtica que en blog, no s'havia tocat gaire, i es la conjunció el patrimoni natural amb el cultural. És un document de l'any 2007, i potser algun concepte a dia d'avui pot estar equivocat.
Aquest document existeix, gràcies a l'ajuda dels membres d'aquestes dues institucions.

Gestió Territorial

View more documents from pedresqueparlen.

El diari de Ponent, La Mañana, parla en un article del Bloc!

2009-03-23T15:25:00.002+01:00

Aquest diumenge passat, el diari La Mañana de Lleida, en un article publicat a la pàgina 49, parla del bloc, on en quasi mitja plana, descriu quins són els objectius del bloc i la seva temàtica. Així com també en portada a la part superior, hi ha una referència. En una setmana el bloc ha rebut el reconeixement tant del citat diari, com del portal Patrimoni.Gencat.

Lm49

View more documents from pedresqueparlen.

Arquitectura popular a Es Bordes ( Val d'Aran)

2009-03-19T13:29:00.007+01:00

Continuant amb la linia del darrers articles, penjaré a petició d'uns companys, en Martí Picas i Sergi Serra, dos tècnics en patrimoni cultural, un article fet per ells. En aquest, és parla de la tipologia constructiva de les edificacions rurals del municipi d'Es Bordes a la Val d'Aran.

Com han fet ells, us emplaço també a que envieu articles, que us aniré penjant. L'adreça de correu la podreu trobar apretant a la part inferior de la pàgina on hi surt el meu nom.

El municipi de Es Bòrdes és de formació moderna. Al segle XIX, el poble de Benòs era el cap del municipi. Finalment el centre passà a Es Bòrdes, població formada el segle XVIII a redós de les restes del Castèth Leon. Els principals nuclis de població del terme són els següents:

Es Bòrdes. Situat a 852 m d’altitud, a l’esquerra de la Garona, prop de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Arriu Joeu. Inicialment hi havia unes bordes dels pobles de Benòs i Begòs. L’església parroquial d’Era Mair de Diu deth Rosèr fou bastida el 1806.
El poble de Benòs és situat a 910 m d’altitud, a la dreta de la Garona. El grup de cases és presidit per l’església de Sant Martin, d’origen romànic.
El poble de Begòs és situat a l’est de Benòs, també al vessant de la muntanya i al nord de la Garona. L’església de Sant Roc és d’origen romànic.
El poble d’Arró és situat a l’oest de Benòs, també a la riba dreta de la Garona. S’alça a 885 m d’altitud. L’església de Sant Martin també és d’origen romànic.
Al sud del terme municipal, prop del límit amb el terme de Vielha hi ha el santuari i refugi d’Era Artiga de Lin, situat a 1.290 m d’altitud.

Les cases rurals i les masies

Per entendre quines són les característiques principals i peculiars de les bordes i de les construccions analitzades en aquest treball de camp realitzat al municipi d’Es Bòrdes, convé recordar que les construccions que podem trobar en una zona concreta s’han de situar en el seu context concret, és a dir, hem de conèixer quin és l’entorn natural que envolta la zona i de què viuen o vivien la gent que habiten, van habitar o utilitzaren les esmentades construccions.

Concretant: les bordes, cabanes i cases que hem analitzat en aquest treball de camp estan situades al municipi d’Es Bòrdes. Aquest municipi, com passa al conjunt de la Val d’Aran, presenta unes singularitats climàtiques i paisatgístiques que no trobem a la majoria de racons dels Pirineus catalans: pluviositat elevada i regular, temperatura mitjana comparativament més freda, més dies de neu, boscos humits de faig i avet, etc. Encara actualment, però sobretot fa dècades i segles, els habitants de la Val d’Aran hagueren de tenir molt en compte aquestes condicions a l’hora de construir els seus edificis. Podem posar un exemple concret que hem pogut observar en directe: el recurs constructiu d’enfonsar en el sòl el pis inferior de les construccions per tal de fer front al clima fred i humit de la zona.

També hagueren de comptar amb altres factors: el relleu que els envoltava (estretes valls que tenien entorn grans boscos, prats i muntanyes) i els materials constructius que podien trobar (el tipus de pedra, la fusta, la pissarra o llicorella, la palla, la terra, etc.).

Com hem dit, cal tenir present de què vivia la gent que féu ús de les bordes. En aquest punt, la Val d’Aran (i, per tant, Es Bòrdes) presenta una altra singularitat respecte el conjunt dels Pirineus i Prepirineus catalans: en aquesta zona són rares les masies o els edificis rurals habitats per una família que visqués, en bona mesura, de l’agricultura. A la Val d’Aran sempre ha estat més important la ramaderia i la vida pastoral que no l’agricultura. Aquest punt és bàsic per entendre com eren les bordes o cabanes i per què servien o per què s’utilitzaven. Més endavant esmentarem els diferents tipus de construccions que hem pogut observar a Es Bòrdes, però ja podem dir que la majoria de les bordes analitzades -sobretot les situades a la vall de l’Artiga de Lin, ja sigui al peu de l’Arriu Joeu o més enfilades als vessants de les muntanyes- foren construïdes i s’utilitzaren com a refugi temporal per a pastors i el seu bestiar.

Parlem en passat perquè bona part de les bordes o cabanes d’Es Bòrdes estan actualment abandonades i ensorrades i poques de les que es mantenen fermes es fan servir actualment. Per tant, la gran majoria de les bordes que hem estudiat, avui ja no es fan servir d’acord amb la funció per la qual s’utilitzaren –almenys la majoria d’elles- durant dècades o segles: com a refugi o residència temporal per als pastors, per al seu bestiar i per a l’aliment d’aquests.

Del conjunt de bordes, cabanes, edificis o cases que hem analitzat en aquest treball de camp realitzat al municipi d’Es Bòrdes, podem distingir diferents tipus de construccions tenint en compte un seguit de paràmetres: les dimensions, l’ús tradicional, l’ús actual, els materials constructius, la complexitat de la construcció, la localització, la presència o no de construccions annexes o secundàries, etc.

Cabanes de fusta: són construccions molt senzilles, petites, rectangulars, d’una sola planta, fetes essencialment de fusta i que s’utilitzen com a petit magatzem. dos exemples: Cabana d’Artigues i Cabana des Yerles de Clavete.

Cabanes o bordes de petites dimensions. Aquest tipus de construcció que anomenem cabanes o bordes de petites dimensions fa referència a aquells edificis que no tenen cap façana que superi els set metres d’amplada i que s’han utilitzat, tradicionalment, com a refugi o residència temporal per a pastors i el seu bestiar. Aquestes cabanes o bordes presenten una planta quadrada o lleugerament rectangular, foren construïdes amb carreus irregulars de pedra del país, tenien porta de fusta i petites finestres i la majoria d’elles estan actualment ensorrades i/o abandonades. Normalment aquestes cabanes o bordes tenien dues plantes: la part inferior servia de corral, cort o quadra i la part superior de paller. El pastor dormia amb el bestiar. Dos exemples: Cabana deth Betran i Bòrda dera Vidala.

Cabana i borda (doble edifici: habitatge i estable). A Es Bòrdes hem pogut veure diferents exemples d’aquesta doble construcció. Un dels edificis s’utilitzava, tradicionalment, com a refugi o estable per al bestiar i com a magatzem. L’altre edifici (que seria la cabana o caseta) és el que feia servir el pastor (o una família) com a residència personal. Podem trobar casos en els quals el doble edifici estigui adossat, però el més habitual és que entre les dues construccions hi hagi un espai de pocs metres. Habitualment primer es construïa la borda i, més endavant, la cabana per al pastor. Normalment els dos edificis presenten un aspecte similar: són construccions de planta quadrada (les cabanes) o rectangular, fetes amb carreus irregulars de pedra del país, tenen portes i finestres i estan cobertes (les que no s’han ensorrat) per una teulada de llicorella o pissarra de dues o quatre vessants. La cabana acostumava a tenir llar de foc i xemeneia.

La borda (l’espai per al bestiar) acostumava a tenir dues plantes i la cabana també, tot i que algunes presentaven una planta principal (arran de superfície), una planta inferior i golfes. Un exemple clar: Cabana e Bòrda deth Betran

Borda (amb una amplada de façana superior als 7 metres). Són edificis de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus irregulars de pedra del país, tenen portes i finestres i estan cobertes (les que no s’han ensorrat) per una teulada de llicorella o lloses de dues o quatre vessants. Aquestes bordes podien ser de dues plantes o de dues plantes més golfes. Algunes d’aquestes bordes s’utilitzaven, només, com a refugi o residència temporal per a pastors i bestiar i d’altres s’utilitzaren com a habitatge de residència fixa.

Alguns exemples: Bòrda deth Lansacanets, Bòrda deth Barbé i Bòrda de Mateua.

Bordes reformades com a segona residència. Són edificis que antigament s’utilitzaren com a borda de tipus tradicional (refugi per a pastors i bestiar) i que han estat reformats per servir, actualment, com a segona residència o residència temporal. Una temporalitat que, però, no té res a veure amb les formes de vida tradicionals de la zona (vida pastoral), sinó que va lligada als moments d’oci, lleure o vacances del propietari de l’edifici. Un exemple: Cabana d’Enric Fontdevila.

També hauríem d’esmentar les cases o bordes que queden molt a prop del nucli d’Es Bòrdes i que avui segueixen utilitzant-se com a residència fixa (Casa deth Sacau, Xalet deth Pònt des Bòrdes). Són edificis complexos (el primer té quatre plantes), que presenten ben poques similituds amb el conjunt de cabanes i bordes que trobem a la vall de l’Artiga de Lin.

Altres casos concrets i peculiars serien: el Bar deth Pònt des Bòrdes (que actualment és una fonda), la Mola deth Baron (antiga serradora que segueix habitada), la Bòrda deth Troy (xalet abandonat que té un cobert adossat –ensorrat- de 28 m d’amplada de façana) o la Mola d’Arró (un vell molí ensorrat i abandonat).

Per acabar, dos apunts referits a la denominació de les construccions analitzades i a l’estat de conservació del conjunt de les bordes i cabanes d’Es Bòrdes.

Respecte als noms dels edificis, hem de dir que, a la Val d’Aran, la denominació més comuna per al conjunt de construccions esmentades és la de borda. És però un xic equívoca (actualment) perquè la gent tant la fa servir per referir-se a petites construccions avui ensorrades o abandonades, com per a anomenar edificis més complexos (per exemple: antigues bordes d’ús tradicional transformades en xalets que s’utilitzen com a segona residència).

A l’hora de posar un nom a cada cabana o borda ens hem basat en el testimoni i els coneixements de la gent que viu i coneix la zona. Ells ens han dit els noms que han utilitzat tota la vida per referir-se a cadascuna de les bordes i cabanes.

Respecte al tema de l’estat de conservació de la gran majoria de les bordes del municipi d’Es Bòrdes, la conclusió és evident: la major part d’aquestes bordes i cabanes estan actualment abandonades i moltes d’elles estan ensorrades. Aquest estat de conservació tan precari és més palpable en les construccions situades a la vall de l’Artiga de Lin, sobretot les que queden enfilades als vessants de les muntanyes. En referència a aquestes darreres, hem de tenir en compte que avui queden situades dins d’un entorn (al bell mig del bosc, on l’accés amb cotxe resulta impossible) diferent del que hi havia quan la borda era utilitzada regularment. Aquest canvi fa referència al procés de despoblament que hi ha hagut a les zones més allunyades de les parts més baixes de la Val d’Aran i, en relació amb aquest fet, a l’avanç del bosc en espais que abans eren prats de pastura. És a dir, a mesura que el model de vida tradicional de la zona (pastors i famílies ramaderes) ha anat decaient, el bosc ha anat colonitzant més i més espais. Això ha acabat suposant que bordes que es construïren al bell mig d’un prat, avui resten ficades al mig d’un bosc espès de faigs, avets i avellaners.

El portal de la Generalitat, Patrimoni.gencat recomana el nostre Bloc!

2009-03-16T14:08:00.004+01:00

A punt de complir-se dos mesos del naixement del bloc, avui hem tingut una bona notícia, i és que la plana web Patrimoni.gencat ens recomana com a bloc d'especial interés. Estem molt agraïts, ja que pot significar un impuls en el nombre de visites del nostre bloc, que actualment des del dia 21 de gener a rebut ja prop de 700 visites.
Esperem que el contingut del bloc sigui del vostre agrat.

OCULTO

I Trobada Tots x Tost

2009-03-16T12:59:00.003+01:00

La plataforma " Salvem Tost" organitza la 1ª TROBADA “TOTS PER TOST” , per Setmana Santa, els dies 11 i 12 d’Abril… així que, si encara no teniu plans, aquest és un pla interessant, divertit, esportiu i col-lectiu. No té més ànim reivindicatiu, que el que CONEGUEU I DISFRUTEU DE LA VALL DE TOST. Econòmicament parlant, us costarà allò que us costi arribar i allò que vulgueu consumir.
LLOC: S’hi arriba per la C-14 i el trencant es troba entre la Seu d’Urgell i Organyà, o més concretament, entre Coll de Nargó i els Hostalets de Tost. Aquest trencant es troba a la dreta si pujem cap a la Seu o a l’esquerra si baixem cap a Organyà. Hi diu: “Castellar de Tost-Torà de Tost”. Haurem marcat el punt amb el logotip de la trobada i a, partir d’allà estarà indicat.
Dia 11 d’Abril a les 10 hores:
Deixarem els vehicles en uns prats especialment preparats per això i farem, tots junts, una caminada-visita fàcil que hem de decidir encara. Després pujarem a dinar a Cal Serradal on disfrutarem d’un dia fantàstic, si no plou. No podem fer foc. Per això cadascú es portarà la seva carmanyola amb allò que vulgui menjar i s’ocuparà de les seves pròpies deixalles després.
Els que es vulguin quedar a dormir aquella nit, tindràn la tarda per plantar-se la tenda de campanya i instal-lar-se: lloc n’hi haurà per tothom.
A la tarda-nit anirem a fer un sopar senzill i barat a un restaurant de Ribera d’Urgellet. És important que confirmeu qui assistirà a aquest sopar. Després de sopar, els que facin nit a Cal Serradal, tornaràn a dormir allà.

Dia 12 d’Abril a les 10 hores:
Tornarem a fer una altra excursió a peu per Tost, dinarem alguna cosa freda, plegarem tot i tornarem cadascú a casa seva.
És important que sapigueu que aquesta trobada és de bon rotllo, que no volem molestar a ningú i que mirarem de no fer malbé res. Els que pugin a dormir a Cal Serradal que sàpiguen que tenim aigua, però en quantitat limitada i que recomanem que porteu, a part de la tenda, l’aïllant, el sac de dormir, una manta pels fredolics i qualsevol artilugi per fer llum de forma autònoma (llanterna o llum-gas..), una cantimplora, i si en teniu, taula i cadira de càmping. A cal Serradal només hi trobarem muntanya i ganes de passar-ho bé.
Necessitem confirmació, si us plau, a salvem.tost@gmail.com: és important que confirmeu, sobretot si penseu sopar el dia 11. Farem samarretes de record, que us vendrem “a cost”, si la voleu.

Conveni pioner entre Cultura i Diputació de Lleida per recuperar el patrimoni arquitectònic de la demarcació

2009-03-12T16:01:00.002+01:00

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, han signat aquest dijous a la capital del Segrià un conveni de col·laboració per tal de recuperar progressivament el patrimoni arquitectònic i cultural de la demarcació. D'entrada la Diputació aportarà 1,2 milions d'euros per a 52 actuacions i la Generalitat està previst que aporti durant el 2009-2011 onze milions d'euros provinents de l'1% cultural. L'objectiu, segons Gilabert, és fer front a un dels dèficits més importants de les comarques lleidatanes. Tresserras ha valorat la voluntat descentralitzadora del conveni que, a més, millorarà, ha dit, la coordinació i eficàcia en les actuacions.

D'entre els projectes de restauració més immediats que es duran a terme gràcies al conveni, destaquen la quarta fase de les obres de restauració del Castell de Verdú (Urgell) per 400.000 euros, la quarta fase de les obres de l'entorn de la Seu Vella de Lleida (360.000 euros) així com les obres de restauració del castell de Castelló de Farfanya (Noguera).

http://www.avui.cat/article/barcelona/55919/conveni/pioner/entre/cultura/diputacio/lleida/recuperar/patrimoni/arquitectonic/la/demarcacio.html

OCULTO

Arquitectura rural a la Vall de Cardós ( Pallars Sobirà)

2009-03-11T17:23:00.009+01:00

El municipi de la Vall de Cardós és situat a la comarca del Pallars Sobirà. La seva capital és Ribera de Cardós i està compost per les següents poblacions:

Ainet de Cardós,
Anàs,
Bonestarre,
Cassibrós,
Estaon,
Lladrós,
Ribera de Cardós, i
Surri.

Aquest municipi rep el nom des d'abans del segle XIX. Desprès, hi hagué una modificació als municipis, de forma que cada municipi tenia el seu propi nom. A partir del 1970, se li donà el nom de Ribera de Cardós. El seu terme s'estén, allargassat, pel sud-oest de la vall del mateix nom.

La Vall de Cardós té 326 habitants repartits en una superfície de 56 Km2.

Del conjunt d’edificis que s'han analitzat en aquest treball de camp realitzat en el municipi de la Vall de Cardós, podem distingir diferents tipus de construccions, tenint en compte un seguit de paràmetres: les dimensions, l’ús tradicional, l’ús actual, els materials constructius, la complexitat de la construcció, la localització, la presència o no de construccions annexes o secundàries, etc.

Cabanes de petites dimensions. Aquest tipus de construcció que anomenem cabanes fa referència a aquelles construccions de petites dimensions, normalment amb planta quadrada (o com a molt lleugerament rectangular), que estan construïdes normalment amb carreus irregulars de pedra del país (pissarra o llicorella), tot i que segurament també n’hi havia de fusta (així, per exemple, la Cabana de Dolores).

Aquestes construccions acostumen a tenir una petita porta de fusta, i moltes d’elles no tenen cap obertura en forma de finestra, i si la tenen és de petites dimensions. La teulada normalment és a una sola aigua.

Aquest tipus de cabanes s’utilitzava normalment com a magatzem, tot i que algunes s’utilitzaven com a dormitori temporal.
Cabana. Aquest tipus de construcció és molt freqüent en el municipi de la Vall de Cardós. La majoria són de planta rectangular, construïdes amb carreus irregulars de pedra del país (pissarra o llicorella). Aquestes cabanes poden disposar d’una o de dues plantes. Acostumem a tenir un únic accés, tot i que, si la cabana disposa de dues plantes, és molt possible que en disposi de dos. També és molt comú que tinguin diverses obertures en forma de finestra. La teulada pot ésser d’una o bé de dues aigües, depèn força de les mides de la cabana.

Aquestes cabanes, normalment, estan en relació amb alguna borda del seu voltant. Són construccions que s’utilitzaven com a dormitoris temporals per als pagesos de la zona, tot i que també s’utilitzaven com a magatzem.

Borda. Aquesta és la construcció més característica de la Vall de Cardós. És tracta d’una construcció de grans dimensions, construïda amb carreus irregulars de pedra del país. Normalment disposa de més d’una planta, i, fins i tot, podem trobar-ne alguna de tres plantes (normalment la part superior de la borda estava reservada com a paller).
La teulada d’aquestes construccions normalment és a dues aigües, construïda amb pissarra o lloses.
Aquestes bordes acostumen a tenir més d’una obertura i, fins i tot, hi podem trobar portes de grans dimensions. També és molt freqüent que disposin de diverses finestres, i d’altres obertures com espitlleres.

Aquestes construccions, s’utilitzaven normalment com a estable per al bestiar (normalment la planta baixa), com a magatzem, com a paller (la part superior de la borda) i com a residència temporal dels pagesos de les contrades.

Corrals. Aquestes construccions normalment estan relacionades amb alguna borda o cabana. Són unes construccions molt simples, de carreus irregulars de pedra del país, que serveixen per guardar el bestiar, o simplement per delimitar l’espai que correspon a la borda o cabana. L’accés al corral, normalment, consisteix en una obertura rectangular en alguna part del seu mur.

Bordes reformades. A la Vall de Cardós en trobem poques d’aquestes. Simplement consisteixen en bordes que han estan reconstruïdes i en què l’ús actual ja no té res a veure amb l’explotació tradicional del territori. Podem esmentar, com a exemples, la Borda Dolores o bé algunes de les bordes de Perafita.

BORDES QUE NO HAN ESTAT DOCUMENTADES
Al final, no s’han pogut documentar unes quantes bordes de la Vall de Cardós que tot seguit es descriuran en relació amb cada població, perquè en quedi constància.
Cassibrós.
Falten tres bordes situades a la part alta de la muntanya de Cassibrós, agafant la pista que porta el mateix nom. Aquestes bordes estan en molt mal estat, és a dir, completament ensorrades.
Ainet de Cardós
Falten unes cinc bordes situades al vessant esquerre del barranc de Torrents. Són bordes en molt mal estat i de difícil accés degut al bosc frondós que s’ha de travessar per arribar-hi.

Borente (Ribera de Cardós)
Falten unes tres bordes, situades al final del camí de Fecsa. La borda documentada que hi ha més a prop del final del camí de Fecsa és la borda de Vidal; les que vénen després no estan documentades i no en coneixem el seu estat.

Patrimoni 2.0

2009-03-09T18:13:00.002+01:00

En els darrers mesos ens hem anat familiaritzant amb el terme web 2.0. Però quina diferència hi ha entre el web tradicional i el 2.0? No soc un gran expert en la matèria, i per no donar cap mena de dada equivocada, us citaré un fragment d’un article de l’Albert Sierra (http://museusdospuntzero.blogspot.com/).

Fins ara Internet ha estat (i encara és en bona part) un espai on pocs parlaven a molts, on institucions, empreses, mitjans de comunicació i professionals publicaven informació i on tots podíem buscar-la de forma universal i extremadament ràpida. Era un canal de publicació i un mitjà d'informació. Una institució (museu per exemple) feia una web amb la informació que tenia i els seus usuaris la llegien.

Ara una part de la web (la 2.0) ja no és així. Ara molts parlen a molts, i ho fan entre ells, no en una sola direcció. Ara hi ha un espai on actuen comunitats d'usuaris, que alhora són productors de continguts, i que estan units o bé per una necessitat (oferir el seu currículum i trobar feina) o per un interès (conèixer gent) o per una passió (la fotografia, el romànic, etc.)

El que realment defineix la web 2.0, la del comportament dels usuaris que passen d'espectadors a productors. Ara podem trobar molts espais web on, sobre una plataforma buida, qui genera el contingut són els usuaris. El model més senzill és un fòrum. El contingut no l'escriu el museu que obre la pàgina sinó els usuaris, quan més nombrosos i actius siguin millor. Que el fòrum vagi bé o malament no depèn només de la institució sinó primordialment de la comunitat d'usuaris que l'utilitza. Aquest model s'ha estès de forma molt ràpida i ja hi ha multitud d'exemples

A través d’aquesta definició, us hauran vingut al cap uns exemples prou quotidians com poden ser els Blocs personals o Facebook. Aquest darrer anys hem pogut observar el creiexement espectacular del nombre de blocs i d’usuaris de Facebook. N’hi ha més, però aquests dos espais son els clars exemples del web 2.0.

De Blocs, n’ hi ha de qualsevol temàtica, però el que es realment important des del meu punt de vista, és l’augment dels dedicats al Patrimoni i a la Cultura. El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida n’és un exemple. Però hem trobem d’altres que ens parlen del patrimoni d’un poble en concret, de museus o de problemàtiques entorn del patrimoni. És un eina important per a difondre el nostre “ producte”. A més a més s’ha de destacar que el seu auge en aquests darrers mesos, es deu a la seva fàcil accessibilitat i gestió. Això ha permès que molta gent amb preocupacions o simplement per oci n’hagi creat un de bloc. Per altra banda, és una eina que en serveix per traslladar una noticia, un fet, o simplement la nostra proposta patrimonial, més enllà del nostre àmbit territorial. És un mitja important de difusió, ja que hem de tenir present, que molta informació que aquests blocs culturals contenen, no surten als mitjans de comunicació d’ús més comú ( ràdio, premsa, tv).

L’altre exemple és Facebook, consolidant-se actualment com una de les xarxes socials més important del món, per no dir la que més. Podrem estar més d’acord o no en el contingut de Facebook, però el que està clar, és que es un mitjà ideal per a la difusió del patrimoni o d’alguna problemàtica envers aquest. Un altre aspecte important és que facilita la comunicació entre els professionals del patrimoni amb la resta de persones.
Podem trobar exemple a Facebook de grups en defensa del Patrimoni Cultural, de gestors del patrimoni, museus, jaciments arqueologics.

Hi ha grups com Salvem el Roser, Salvem la “Vall de Tost”o Amics del Museu de Lleida, Museu Comarcal de l’Urgell, a casa nostra. A nivell català trobem l’exemple del grup Salvem Can Fàbregas, o el grup de Patrimoni gencat.

El que és important és que es trasllada un tema de debat més enllà del seu àmbit terrtorial. És el futur més immediat i és important anar treballant en aquesta linia. Ja he comentat abans, que no soc un expert en aquesta matèria, i que m’he pogut deixar molts aspectes del web 2.0.

El Castell de les Sitges visitable

2009-03-07T18:03:00.003+01:00

Aquest mes de març el castell de les Sitges, situat en un despoblat molt proper al nucli de Florejacs (la Segarra), obrirà les seves portes al públic. Sota la direcció de Jaume Moya, la fortalesa mostrarà als visitants tots els elements que el fan un dels castells – palau més prototípics del gòtic català. En una primera fase, les Sitges s’obrirà al públic el primer diumenge de cada mes, quedant disponible per a grups concertats la resta del temps.

A més, complementarà la seva oferta amb l’organització de tot tipus d’esdeveniments culturals, educatius, esportius i lúdics. Així, ja està preparant la programació de cursos, exposicions, xerrades i reunions culturals, combinant‐ho amb la cessió dels seus espais per a festes, celebracions, rodatges i reunions particulars i d’empresa.

Les activitats del castell pretenen integrar‐se dins les dinàmiques de promoció i posada en valor del patrimoni històric i paisatgístic del seu entorn. La iniciativa passa a enriquir l’itinerari dels Castells del Sió per la Segarra, l’Urgell i la Noguera i, alhora, desenvoluparà d’altres rutes per a descobrir el paisatge, la història i la natura de la franja situada entre les conques dels rius Sió i Llobregós.

La noticia més antiga d'aquest castell data del 1116, any en què Pere Ponç abans d'anar al Sant Sepulcre, féu testament i el deixà al seu fill Arnau. Al s.XIII, la fortalesa de les Sitges era dels senyors de Guimerà, els Alemany de Cervelló, els quals també tenien el domini sobre la baronia de Florejacs, dins la qual quedava inclòs el citat castell. Als segles XIV i XV eren senyors de la baronia els Josa, i posteriorment ho ha van ser els Cortit, els Bartomeu, els Agulló i els Ribera. Després de la guerra de Successió, la fortalesa, com a part integrant de la baronia de Florejacs, fou confiscada, tot i que retornà als Ribera el 1725. A mitjan del segle XVIII pertanyia als marquesos de Gironella, que en van mantenir el domini jurisdiccional fins a la fi de l'antic règim.

És un notable conjunt format per una torre de planta rectangular, datable al s.XIII, envoltada per una muralla que dibuixa un recinte també de la mateixa forma. La porta d'accés a l'interior del recinte s'obre a la façana sud, és de mig punt adovellat, i ve precedida per unes escales modernes. A la seva dreta hi ha dos contraforts, i a l'esquerra n'hi ha un altre on hi ha una finestra amb reixa. A la planta següent hi ha quatre finestres.

A la façana oest, hi ha tres finestres que donen al segon pis, a la planta següent, hi ha dues finestres a cada lateral, i al centre hi ha dos obertures d'arc ogival, separades per un pilar.

A la façana nord, hi ha diverses petites obertures repartides per la façana. A la façana est, hi ha un ample contrafort a la planta baixa, a la dreta hi ha una finestra. A la planta següent hi ha quatre finestres i una porta al centre. A la planta següent, hi ha tres finestres.
L'element més antic que conserva és la torre, feta amb carreus rectangulars ben alineats en filades;fa uns 20 metres d'alçada i constra de tres pisos i terrassa.

Per a més informació consulteu la plana web de l'Ajuntament de Torrefeta i Florejacs.

Les masies de Torrefeta i Florejacs

2009-03-05T18:41:00.011+01:00

Dins del municipi de Torrefeta i Florejacs, s’han comptabilitzat 67 edificis, que es distribueixen de la manera següent:

ALFA (EL FAR) 6
EL LLOR 2
FLOREJACS 8
GRA 2
GRANOLLERS 4
LA MORANA 1
LES CASES DE LA SERRA 6
LES SITGES 4

PALOU 7
RIBER 1
SANT MARTÍ DE LA MORANA 3
SEDÓ 1
SELVANERA 17
TORREFETA 5

Moltes d'aquestes formen part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català. Ho podeu consultar a : http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp

La gran majoria d’edificis es situen aïllades, resten soles en mig dels camps de cultiu, però hi ha els casos dels edificis que es troben situats a Granollers, Alfa( El Far) i Les Sitges, que són un conjunt d’edificis agrupats en un mateix nucli, que urbanísticament poden tenir la funció de nucli o poble, però que legalment consten com a edificacions aïllades.

L’estat de conservació d’aquests edificis en general és el mateix. La majoria resten abandonades i per tant el seu estat és regular. La gran majoria s’haurien de restaurar en els pròxims anys per tal de que les seves estructures no es deteriorin més. Seria el cas dels edificis següents: Alfa 4, Alfa 5, Mas del Gravat, Mas Llorenç, la Masuca, Lo Termenet, Mas del Roig, Masia dels Plans(Florejacs), Molí de la Casanova(Gra), La Casanova(Gra), tots els edificis de Granollers, Cal Ferrer(La Morana), tots els edificis de Les Sitges, exceptuant el Castell. A Palou, Clusca, la Bardissa. A Sant Martí de la Morana trobem els casos de Cal Xeu i la Masia del Sala. A Sedó el Mas Gardeny. A Selvanera, Ca l’Ermet, Cal Manel de la Vall, Cal Salvador, Era del Manuel, Les Casetes, Mas Fiter, Mas Montanyana, Masia Llordés i Rodamilans. En el cas de Torrefeta, hi ha la Roureda. De les Cases de la Serra, el Mas del Pujol,a Mas de la Vila, Mas Garriga. En total més d’una trentena de cases, en els pròxims anys, s’haurien de restaurar per a que les seves estructures no es vegin més danyades.
D’aquests edificis, n’hi ha uns quants que es troben en ruïnes, són els següents: La Casanova de Gra, les Sitges 3, la Masia del Sala, Cal Salvador i Ca l’Ermet i el molí de la Morana.

En canvi els que es troben en un estat de conservació bo, son els següents: Alfa 1, 2,3, la Casa Tàcies. Al Llor hi ha Can Baté, i la Masia dels Plans. A Florejacs, hi ha la Masia Vilalta. A les Cases de la Serra hi ha la Casa Nova del Pujol i Cal Frare. A les Sitges hi ha el Castell de les Sitges. A Palou hi ha Cal Canet, La Casanova, La Caseta de Palou, Lo Casalot i la Masia de la Plantada. A Riber hi ha l’hostal. A Selvanera hi ha Cal Mutxatxa, Mas Farell, Mas Formiga, Mas Mascó, Mas Nadal i la Masia del Clot.

D’aquestes, actualment estan habitades la Casanova del Pujol, La Caseta de Palou, Lo Casalot, la Masia de la Plantada, Cal Mutxatxa, Mas Farell, Mas Mascó i el Mas Nadal.
S’utilitzen com a segona residència, Casa Tàcies, la Masia dels Plans(el Llor), Cal Frare, el Castell de les Sitges, Cal Canet, l’Hostal, Mas Formiga i la Masia del Clot. Hi ha el cas del Mas Vilalta, que s’utlitza com activitat econòmica en el turisme rural.

És poden observar masies de gran bellesa i de gran interès històric i arquitectònic. Entre elles podem trobar el Mas de de la Garriga del segle XVIII amb la capella de Santa Bàrbara adjunta. També a les Cases de la Serra, trobem el Mas de la Vila, del segle XVII amb la capella de Sant Antoni Abad. També destacar el Mas del Roig del segle XVIII, amb la capella de Sant Miquel. També el Mas del Pujol amb una església romànica de gran bellesa a pocs metres. Altres masies a destacar son el Mas Nadal i el Mas Mascó, que també tenen una petita capella al costat(Sant Vicenç).
A la gran majoria dels edificis, s’hi arriba per camí, els quals es troben en un bon estat de conservació, exceptuant alguns de les Cases de la Serra, com podria ser el que porta a Cal Frare o Mas de la Vila, que en el cas del primer el camí s’acaba a uns 500 metres de la casa i en el cas del segon te trams en mal estat i es necessita un 4x4. Hi ha unes quantes cases que s’hi arriba per una carretera asfaltada, com és el cas de Mas Mascó, Can Baté, les cases d’Alfa, Cal Canet de Palou, la Plantada, Masia Llordes.

La Iniciativa Ciutadana Salvem el Roser convoca una manifestació contra el parador al Roser pel proper 16 de maig a Lleida

2009-03-03T15:16:00.003+01:00

La Iniciativa Ciutadana Salvem el Roser, contrària a la construcció d'un Parador Nacional a l'antic convent del Roser de la ciutat de Lleida, organitzarà pel 16 de maig una manifestació i una jornada festiva i política per reclamar per a la ciutat un edifici que la Paeria tenia fins ara en usdefruit. És la contraresposta al resultat negatiu del recurs presentat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i el Casal l'Ocell Negre, precisament contra aquesta renúncia de l'Ajuntament de Lleida a l'edifici perquè es pugui convertir en un Parador Nacional.

Nova agressió al territori: Salvem Tost!

2009-03-02T16:01:00.002+01:00

Aquests darrers dies m’he assabentat d’un projecte, o més ben aviat dos, que si s’arriben a executar poden posar en perill un indret encara a dia d’avui verge. El primer projecte té per objectiu la construcció d’un abocador de grans dimensions pròxim al poble abandonat de Sauvanyà (Ribera d’Urgellet). El segon projecte, contempla la creació d’una Guixera a l’entorn de Tost.
Aquests dos projectes poden acabar amb un entorn amb un patrimoni natural excepcional, així com també el seu encant actual, convertint-lo amb un paisatge gris i on el transit de vehicles pesants seria constant.
La resposta dels veïns no s’ha fet esperar i s’han mobilitzat per aturar aquests dos projectes. Podeu trobar tota la informació en el següent bloc: http://salvem-tost.blogspot.com/

Estem davant d’una nova agressió al territori, i de retruc al patrimoni. Ens estem acostumant massa aquest tipus de fets. No ens podem quedar aturats i com en el cas dels veïns de la Vall de Tost, hem de tenir la valentia suficient per a denunciar i oposar-nos a qualsevol projecte que tingui un impacte tant negatiu en el patrimoni i el territori.

Us adjunto una fitxa, on podreu trobar una descripció d’un edifici del poble abandonat de Sauvanyà.

Cal Vessa

View more presentations from pedresqueparlen.

Rehabilitació o falsificació?

2009-02-26T21:10:00.003+01:00

En els darrers anys hem pogut comprovar un auge important en la compra de masies o de cases de poble. Així com també la reconversió de moltes d'aquestes masies en cases de turisme rural o restaurants. És un fet lligat a l'augment del poder adquisitiu de moltes famílies que viuen en ciutats grans i que per desconnectar de la vida rutinària tendeixen a "emigrar" els caps de setmana buscant una tranquil•litat que en la urbs no tenen.
Aquest fet a provocat una desvinculació històrica entre masia i terra. És un fet que podem trobar en molts indrets de la geografia lleidatana, així com també en la catalana. El resultat és un paisatge diferent, nou, on podem observar l'augment de les zones boscoses i l'abandó de moltes terres. El paisatge continua essent un paisatge edificat, de construccions rurals, però constitueix la prova més visible de la fi dels masos com a sistema d'organització del territori rural.

Us he plantejat aquesta situació com a precedent del vull explicar tot seguit, que es la restauració dels habitatges rurals, ja sigui en les cases de pobles o en les masies.
En la restauració del patrimoni rural és obvi que no podrem utilitzar molts materials que serien originals en les construccions, ja que segurament la funció de l'edifici ha canviat. L'ideal però seria que es pugessin fer amb els materials tradicionals, però per desgràcia cada vegada és més difícil trobar professionals que es treballin amb aquesta metodologia, ja que els costos són més elevats. En qualsevol cas, les restauracions o l'addició de nous cossos, no poden donar peu a dubte quan a la seva cronologia.
No és ètic utilitzar materials moderns i disfressar-los de tradicionals ( una pràctica que s'utilitza molt sovint).
No és lògic, fer pilars de formigó o ferro, i cobrir-los amb lloses de pedra per mostrar una antiguitat que no té. No s'han d'amagar bigues de ferro o formigó en calaixos de fusta, sovint recolzades en mènsules, per a semblar més antics. O en el cas de les llindes en noves obertures, fetes amb ferro o formigó, utilitzant pedra o fusta. Es preferiblement deixar a la vista aquells elements nous, amb harmonia amb els antics.
També destacar altres elements que s’han ficat de moda, com poden ser les baranes, els picaportes, passadors o portes de fusta “ recremada” per que sembli antiga. No fa falta tancar o resguardar finestres amb reixes que imiten escandalosament les antigues.
Podem dir que s’han rehabilitat a partir d’un model d’arquitectura local, tradicional, rural i autèntica. Aquest model imita els aspectes materials, estructurals i estètics, oblidant les funcions d’ús i les funcions simbòliques que complien, així com la seva raó històrica o ambiental. S’ha produït un fenomen d’estetització de les masies i cases de poble.
S'estan construint o restaurant cases de segona residència, no ja a partir d'un model tradicional, sinó imitant l'estructura i la forma de les barraques o bordes, és a dir les edificacions que servien per guardar la palla o el bestiar.
S'ha ficat de moda, la pedra vista. La pedra ha arribat a ser un element decoratiu i un símbol d'estatus. La contradicció és què originalment s'arrebossaven amb calç i sorra, deixant només a la vista les cantoneres o les llindes. Només és deixava a pedra vista en les cases pobres. Actualment es rehabilita les façanes treien l'arrebossat i deixant la pedra vista. O en el cas de les construccions noves, fetes de totxo i folrades amb pedra. Succeïx una cosa semblant amb les cobertes
El problema el trobem en la normativa urbanística, que obliga a construir a pedra vista. Podem dir que s'ha imposat la cultura de fora a la local.
La conseqüència d'això no afecta tant sols al paisatge rural o urbà, sinó que té una repercussió demogràfica i econòmica. Els preus del sòl i l'habitatge han crescut considerablement.Tot això són aspectes negatius, evidentment, però hem de tenir present, que el futur d’aquestes zones era nul. Des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat, el despoblament va provocar l’abandó dels pobles i per tant el deteriorament de moltes masies i pobles, convertint-se fins a l’actualitat en ruïnes. La diversificació de l’economia ha permès tornar a donar vida aquestes zones. Segurament no és el model ideal, però haurem d’aprendre adaptar-lo d’una manera més sostenible.

Recull Fotogràfic de la Lleida d'inicis del segle XX.

2009-02-25T21:57:00.002+01:00

Recull fotogràfic realitzat per la Concepció Bellet.

Recull FotogràFic Lleida

View more presentations from pedresqueparlen.

Cultura admet a tràmit declarar l'edifici del Roser de Lleida bé cultural d'interès nacional

2009-02-23T15:05:00.001+01:00

El portaveu de l'Associació Cultural l'Ocell Negre de Lleida, Ferran Dalmau, explica que el departament de Cultura de la Generalitat ha admès a tràmit el procés per declarar l'edifici del Roser de Lleida bé cultural d'interès nacional. Així ho demostra el document que Cultura li ha fet arribar i que ha mostrat a l'ACN. La carta explica que tant els informes tècnics així com l'estudi històric i cultural fet pels tècnics dels serveis territorials de Cultura a Lleida són favorables i anuncia que iniciaran la tramitació per declarar el Roser bé cultural 'en funció de les disponibilitats pressupostàries'. Dalmau insta ERC a 'agilitzar els tràmits' perquè ara, assegura, 'la pilota està a la seva banda'.

L'Ocell Negre va presentar el passat 22 de març del 2006 una petició als Serveis Territorials de Cultura a Lleida per declarar el Roser bé cultural d'interès nacional, la mateixa categoria, expliquen, en què està catalogat el Fossar de les Moreres. L'objectiu, explica Ferra Dalmau, és protegir el Roser.La resposta ha arribat tres anys més tard, concretament, el 22 de gener del 2009, i ho ha fet favorablement. El document explica que Cultura, després d'haver fet els estudis pertinents, accepta la proposta de l'associació l'Ocell Negre, i anuncien que enviaran aquest informe a la Generalitat ja que aquesta declaració s'ha d'aprovar mitjançant un acord de Govern.Cal però, encara un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per completar la documentació que ha de ser aprovada per la Generalitat o pel Parlament de Catalunya. En cas de declarar-se finalment el Roser bé cultural d'interès nacional, caldria canviar el projecte de Parador presentat per Paradores Nacionales. Dalmau explica que és compatible el parador amb el Roser però que aquest document obligaria a preservar alguns espais que ara no es contemplen com ara el claustre. El projecte actual preveu cobrir el claustre i col·locar-hi un ascensor. En cas de declarar-se el Roser bé cultural caldria reformular el projecte i conservar el claustre tal qual.Aquesta carta tramesa per Cultura indica també que s'iniciarà la tramitació per aquesta declaració 'en funció del que les disponibilitats pressupostàries vagin permetent'. Dalmau demana per tant a ERC, ja que és el partit que s'encarrega de Cultura, que 'agilitzi els tràmits' ja que ara 'la pilota' està a la seva teulada i que aquesta és 'l'última oportunitat per salvar el Roser'. Les obres de transformació del Roser en Parador havien de començar aquest primer trimestre del 2009, tot i que encara estan aturades a causa de diverses al·legacions presentades.
http://www.avui.cat/article/barcelona/54459/cultura/admet/tramit/declarar/ledifici/roser/lleida/be/cultural/dinteres/nacional.html

Aramunt ( Pallars Jussà)

2009-02-22T17:16:00.006+01:00

El poble està documentat per primera vegada l'any 959 amb el nom d'Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, pròxim al camí ral que unia l'Urgell amb França. Es tractava d'un poble murallat que en diferents documents apareix amb el nom de "Castell d'Aramunt".

Durant el llarg període del s. XV-XVIII, el primitiu nucli murallat va anar creixent i guanyant terreny a la muntanya. A finals del s. XVIII es té notícia de l'existència de dos torres circulars de defensa.

Des de 1940 la gent d'el nucli antic d'Aramunt Vell comença a marxar, arribant a 1960 en que definitivament queda abandonada. Només les restes de l'església i el castell queden acompanyant les enfonsades restes de les cases dalt del tosal.

El nucli vell d'Aramunt ( Pallars Jussà) és un bon exponent. de la lamentable paradoxa de molts nuclis emplaçats en àrees de l'interior del territori: no s'ha sabut conciliar l'agricultura moderna amb la protecció d'uns pobles i un paisatge d'atractiu inequívoca. A l'abandó dels nuclis originals s'ha afegit una manca en el control urbanístic del territori, ja per si mateix molt feble. Un degoteig petit, incontrolat però continu, d'edificacions senzilles de segona residència i de naus de ramaderia industrial, construïdes en ple sòl rústic,que han començat a empitjorar un indret que encara conserva una gran riquesa paisatgística i natural.
Aquest procés pot hipotecar la dinàmica futura de la zona, que té, precisament, en aquest entorn verge i poc malmenat, una de les potencialitats més clares per al seu futur econòmic.

Recentment la Generalitat de Catalunya a inclòs aquest poble en un pla pilot per a pobles abandonats de muntanya, que proposa iniciar una política de recuperació d'alguns d'aquests nuclis. S'intenta rehabilitar edificis i teixits originals, desviant cap aquests nous conjunts una part de les futures necessitats residencials de la comarca, com una alternativa als sols urbanitzables de nova implantació. La concentració de la taca edificada enfront la dispersió indiscriminada és sempre una bona mesura per a la preservació del paisatge. El futur dirà si aquests plans són prou funcionals per a solucionar tot aquest desgavell urbanístic en les zones de muntanya

Informació del poble ( http://concadalt.ddl.net/municipi/poble-a-poble/aramunt-vell)

Descripció urbanistica-arquitectònica

La morfologia d’Aramunt Vell és el resultat d’un creixement concèntric que, històricament, s’ha produït a partir d’un nucli inicial murallat a l’entorn de l’església de Sant Fructuós, a la part més alta del turó.

En l’estructura actual del nucli, s’hi distingeixen doncs, dues grans zones: la zona interior de la muralla i la zona exterior.

La zona interior de la muralla està formada pel tancament, que va des de la penya al portal de Baix, segueix per la part exterior de les façanes de les cases que donen al Penal fins al portal de Dalt o de Fuses i d’ací a la penya, essent aquest el tancament sud-oest. Després continua pel darrera del castell fins al cementiri i d’ací al penya-segat que dona damunt del portal de Baix, essent aquest el tancament nord.

Aquesta zona té tres entrades o sortides documentades: una al Portal de Baix, situada a la part oest, on arriba el camí d’accés; una altra al Portal de Dalt o de Fuses, situada a la part nord-est on arriba el camí de Pessonada, i una tercera al castell, situada a la part nord.

Dins d’aquesta zona tancada s’hi poden diferenciar dues subzones:

Zona A - d’uns 800 m2 situada a la part més alta del turó.

Aquesta està formada per l’Església-castell, casa rectoral i una petita esplanada al cantó sud de l’Església, amb uns edificis més alts, més amplis i més monumentals que a l’altra subzona. Per les seves característiques pot aïllar-se de la resta. Les funcions socials que s’hi desenvolupaven eren les religioses i les de poder civil: la casa de la vila i les escoles públiques fins al segle passat.

Zona B - La segona subzona, ha sofert modificacions més recents seguint uns paràmetres molt clars:

* Tota ella està situada en una àrea amb poca diferència de nivell.
* La tipologia edificatòria dels diferents edificis és similar, amb alguna excepció (edificis de la mateixa alçada, etc.)
* Funcions de la vida quotidiana (habitatges de pagesos, artesans, etc.)

Zona exterior del recinte

En la zona exterior es distingeixen dos sector molts clars:

* un sector sud, que s’articula bàsicament al llarg del camí d’accés al poble des del barranc, amb una tipologia edificatòria de cases aïllades o adossades amb patis i corrals en cada una d’elles. Destaquen dos elements singulars: la Font vella i el molí.
* un sector nord, que s’articula bàsicament al llarg del camí de Pessonada, que comença al portal de Fuses. La tipologia edificatòria és bàsicament corrals amb algun habitatge i dos monuments a destacar: la torre del moro i una mica més allunyada, l’ermita de Santa Maria.

L'oferta patrimonial i la seva qualitat

2009-02-20T18:44:00.001+01:00

Un dels aspectes més importants del producte turístic és la seva qualitat. Avui en dia aquesta s’ha convertit en un fet cabdal que pot arribar a influir en la decisió d’un turista per elegir un indret o un altre. La qualitat vista des d’una òptica turística, ha de ser entesa com la dedicació de gestors públics i privats per a optimitzar els beneficis basats en una major eficiència en la prestació del serveis a fi d’obtenir la satisfacció del visitant, però també del resident.
La qualitat d’un producte patrimonial es pot mesurar a partir de la qualitat artística o històrica, la qualitat espacial (infraestructura, accessibilitat i entorn), els serveis, o la qualitat del personal. Aquesta darrera característica és prou important i els gestors de molts recursos patrimonials han vist la necessitat de comptar amb personal format i motivat per a que les visites destaquin també per la competència, credibilitat i confiança.
L’oferta cultural és un servei basat en elements tangibles, però també intangibles. La satisfacció del consumidor dependrà de la qualitat que trobi en aquests elements. Partint de la base que els tangibles no els podem canviar, tenim però que els intangibles si, podem triar la manera en que oferir un producte o servei. Una bona part de l’èxit de la gestió d’un servei depèn de la relació amb el visitant i el tracte dispensat.

Amb aquesta introducció vull exposar un dels problemes en que ens podem trobar en molts productes patrimonials que des de les oficines de turisme d’organismes públics de qualsevol indret ofereixen. Mostraré un exemple recent, de fa un parell de setmanes en un província del centre de la península. Després de visitar les oficines de turisme de la Comunitat Autònoma en qüestió i l’oficina municipal ( ciutat patrimoni de la humanitat), on no em van saber atendre ni oferir cap proposta, es van limitar a omplir-me de papers i agrair-me la visita, vaig decidir provar a l’oficina de turisme de la Diputació. Tot indicava a que es repetiria la mateixa situació, inclús s’agreujaria, per que la persona que ens va rebre, pel que em va semblar no sabia ni on treballava ( em refereixo a la localitat), ja que era una noia estrangera ( vaig pensar que deuria ser un estudiant en pràctiques d’alguna universitat sud-americana amb conveni amb algun espanyola). Una companya seva veient que aquesta noia no se’n ensortia, va venir i molt amablement ens va atendre, ens va oferir fer una ruta d’uns 100 km d’anar i 100 de tornar, on el fil argumental eren els castells, i certs nuclis “ mínimament” monumentals. Ens va convèncer. Vam començar a fer la ruta pensant que passaríem una bona jornada. La nostra sorpresa va ser que cap dels castells era visitable, millor dit no eren interpretables. Un tancat, l’altre en ruïnes, l’altre en obres per convertir-se en un centre cultural. Evidentment ni un cartell interpretatiu ni res per l’estil! En un dels pobles inclosos en la ruta dels recursos que s’oferien, vam acabar mirant la sala auditori de nova creació que un policia local molt amablement ens va ensenyar, ja que era l’únic d’aquell edifici que ere visitable. En definitiva, tota una experiència. El que més em va emprenyar, és que ni a la guia que ens van oferir, ni a l’oficina de turisme on ens van atendre, ens avisessin d’aquestes incidències. 200 km per res.
Exposant això el que vull fer entrar a reflexió, és si a les Terres de Lleida, ens podem trobar amb situacions semblant. M’agradaria pensar que no, però segur que és un fet que passa. Jo de moment no m’hi he trobat.
És important no enviar als visitants a l’aventura per que segurament no és el que volen, i això pot ajudar a que no tornin, ja no tant sols a un indret en concret, sino a d’altres del seu entorn més pròxim. Per això és important tenir present el que he comentat en la primera part d’aquest article, ja que el visitant “ cultural” aposta per la qualitat del producte i exigeix un nivell més elevat en el servei, busca una oferta quasi personalitzada, no està subjecte a la estacionalitat, visita monuments, museus, etc.. manifesta interés pel contacte amb la gent i les seves tradicions.
En definitiva, s’ha de gestionar integralment el recursos patrimonials, des de l’estudi fins a la entrada en marxa del servei. No ens hem de conformar en posar en funcionament un element patrimonial i no gestionar-lo.

Els Municipis I El Patrimoni. Lleis.

2009-02-18T20:30:00.002+01:00

Un altre document de la Diputació de Barcelona. Una eina útil per als ajuntaments, on és recull les lleis que afecten al patrimoni arquitectònic.

Els Municipis I El Patrimoni. Lleis.

View more documents from pedresqueparlen.

Manual Hicira Catala

2009-02-18T01:01:00.002+01:00

Us penjo un recurs prou vàlid en la redacció de centres d'interpretació del patrimoni. els resultats del projecte hicira, que ha fet un diagnòstic dels centres d'interpretació del patrimoni arreu d'Europa i que inclouen el llibre "Centres d'Interpretació del Patrimoni. Manual hicira", publicat per la Diputació de Barcelona. Ho podeu trobar també en el llibre que enllaço tot seguit.

http://www.diba.cat/iep/iep_fitxa_publicacio.asp?Id=5309&pag=7&IDV=&refer=iep_recerca_titol.asp&titol=&autor=&editorial=&idioma=&colleccio=&revista=&isbn=&any_edicio_ini=&any_edicio_fi=&tipus_article=LL&materia=&enpdf=&enestoc=&enproduccio=&minicercador=&mode=&tipus_cerca=avn&ordre=&esHistoric=0

Manual Hicira Catala

View more presentations from pedresqueparlen.

Perquè Conservem

2009-02-17T23:46:00.002+01:00

Check out this SlideShare Presentation:

Perquè Conservem

View more presentations from pedresqueparlen.

Tàrrega subvencionarà la restauració de construccions rurals de pedra seca del seu terme municipal

2009-02-16T15:25:00.002+01:00

L'Ajuntament de Tàrrega treballa aquests dies en la redacció d'una nova ordenança que regularà l'atorgament de subvencions per a restaurar construccions rurals de pedra seca i de tàpia. La línia d'ajuts farà referència sobretot a les cabanes de volta i marges que es troben dins el terme municipal, fruit de l'activitat agrària d'antany. Mentre els marges i parets servien per delimitar les propietats, les cabanes aixoplugaven animals, eines o els mateixos pagesos. Amb aquesta iniciativa, el consistori targarí vol ara contribuir a conservar aquests elements, la majoria centenaris, com a signe d'identitat del territori.

Projecte Centre d'Interpretació Construccions de Pedra Seca de Torrebesses

2009-02-15T19:43:00.009+01:00

En els darrers anys la nostra societat està vivint un revifament de multitud d’activitats relacionades amb tot el que té a veure amb la recuperació d’elements tradicionals i de les maneres de viure antigues. Hi ha un progressiu apreci per l’arquitectura i els ambients rurals i també pel patrimoni ecològic i natural. Aquest impuls s’ha traduït bàsicament en intervencions de caràcter patrimonial i cultural. Així, arreu del nostre territori i del país, s’han recuperat antics equipaments locals que han estat readaptats o transformats en centres de coneixement lúdics i didàctics. Una bona mostra d’això és l’increment constant de museus, ecomuseus, centres d’interpretació i xarxes temàtiques, generalment de caràcter local vinculats al territori que els envolta.

Aquesta demanda social, necessàriament lligada a una nova idea de turisme, és una oportunitat per a la conservació i difusió del nostre patrimoni històric, cultural i paisatgístic, que a la vegada ha de generar també un impuls econòmic, més vinculat a la sostenibilitat mediambiental i l’equilibri territorial.

És en aquest context que sorgeix la necessitat, per part de l’Ajuntament de Torrebesses i dels ajuntaments de les rodalies, de projectar i construir el Centre d’Interpretació de les Construccions de Pedra Seca. Una infraestructura que no tan sols compta amb aquest edifici, sinó que formarà part d’una estructura radial, amb connexions a d’altres indrets del territori, que a partir de xarxes de coneixements i d’itineraris, ajudaran a comprendre i a interpretar millor aquesta realitat geogràfica, històrica i cultural pròpia del sud-est del Segrià i la zona de les Garrigues, és a dir el que s’anomena les Garrigues històriques, on l’eix vertebrador i discursiu són les construccions de pedra seca, l’argument que ens permet estudiar i tractar d’una determinada manera d’entendre l’entorn i, per tant, també de viure. Aquest ambiciós projecte vol ser també el punt de refèrencia de nombroses associacions, entitats i institucions que es dediquen entre altres estudis, al de la pedra seca.

Aquest centre ha de ser l’eina i alhora el motiu per a la investigació, conservació, difusió, activació dels recursos locals, recuperació d’identitat, debat social, dinamització social, detecció de nous recursos socials. Un conjunt d’activitats que van més enllà de la simple obertuda i tancada de l’equipament. Es crea amb la necessitat de superar l’àmbit de la museologia tradicional: l’edifici, les col•leccions i el públic és transformen en un territori, un patrimoni i una població. Un museu de l’home dins el seu entorn que permeti relacionar elements monumentals, naturals i etnpgràfics amb el paisatge dins del quals s’inscriuen, recuperar formes de vida tradicionals i resituar els objectes en el seu lloc d’orígen per a explicar l’organització de la vida, aquest cas al Baix Segrià, però que és aplicable també a altres zones on l’economia depenia bàsicament de l’agricultura de secà, allí on hi predominen les construccions de pedra seca. Parlem doncs del Conjunt Intepretatiu, format pel centre d’interpretació i el territori museu.

Si ens centrem en el motiu, les construccions de pedra seca, com a aprofitament dels recursos que s’obtenen directament del territori, queda clar que no ha estat escollit a l’atzar, doncs és l’element més característic i que dota d’una identitat pròpia unes determinades zones. En aquest cas es tracta del Baix Segrià i les Garrigues, zones on encara és possible trobar nombroses i ben conservades construccions d’aquest gènere. La ubicació de l’eix principal del centre d’interpretació tampoc és casual. El poble de Torrebesses encara manté una urbanització i una arquitectura úniques que afavoreixen que siguin així. També pel fet, no menys important, que en aquesta població hi ha uns edificis preparats per la construcció de l’equipament.

Les construccions de pedra seca són fruit de la humanització del medi natural a partir d’elements obtinguts directament del propi entorn, que es redueixen pràcticament a un sol component: la pedra.
La principal característica de la construcció de pedra en sec és que en la seva tècnica pràcticament no s’utiliza morter. L’estabilitat de les construccions s’obtè a partir de l’adapatació dels blocs entr si en equilibrar les seves dimensions, pesos i pressions. Sovint es construeixen sense armadures vegetals ni minerals; sense suport topogràfic ni agrimensor; sense transports de materials des de punts llunyants; sense altre dispendi energètic que el treball manual; sense malmetre cap recurs natural i emprant sempre màteries i recursos renovables.
Els nostres avantpassats han bastit durant segles quilòmetres de marges, camins, mines i galeries; milers de cabanes, aixoplucs i tot tipus de construccions lligades a la terra. Ho han fet utilitzant tècniques que han perdurat en el temps i que encara avui destaquen per la seva sostenibilitat en el consum, tant pel que fa als materials com a l’energia.
Son unes construccions lligades a un sistema econòmic i social basat en una agricultura de subsistència, avui ja pràcticament extingit. És per això que la seva pervivència està greument amenaçada. Si no és possible tornar al sistema que els hi ha donat la vida, si que ha de ser possible i necessari endegar tot un procés que ens permeti no tan sols la seva catalogació i estudi, sinó la seva conservació, restauració i difusió com a element arquitectònic identificatiu d’una comunitat i també com a model de sosteniblitat i equilibri territorial.

Els Vilars d'Arbeca

2009-02-12T11:34:00.007+01:00

Situat a Arbeca (les Garrigues), en una zona de plana menyspreant els turons propers, aquest establiment fou construït fa 2.800 anys, i és únic en el món ibèric català.

Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla de 5 m d’amplada amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada i 4 de profunditat. Era, sens dubte, l’expressió del poder d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant.

La fortalesa va ser edificada al voltant de l’any del 750 aC, i va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys, fins ca. l’any 325 aC, en què fou abandonada. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Doscents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés de iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergets.

L'urbanisme interior s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per un gran pou. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual sortien vies radials vers la plaça i les portes d'accès al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l'oest, s'obrí una porta protegida per torres al nord i s'implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.

Cap raó traumàtica o violenta n'explica l'abandonament a mitjan segle IV aC. El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa sembla segura: l'espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d'ésser de l'assentament, segles més tard esdevingueren un obstacle per al seu creixement.

Alt Urgell. Sauvanyà-Sant Joan de l’Erm. Ruta per pobles abandonats

2009-02-04T23:42:00.003+01:00

Us proposo una ruta que creua la comarca de l’Alt Urgell des de l’extrem sud-est fins al nord-oest, des del municipi de Ribera d’Urgellet fins a l’extrem del muncipi de Montferrer i Castellbó.
Jo no l’he feta sencera, però he recorregut de dalt a baix els municipis pels qual passa i és una “autoproposta” que em vaig fer a mi mateix. No presenta cap mena de dificultat ja que es prescindirà de camins secundaris.
En aquesta ruta a part de poder gaudir del patrimoni natural d’aquests espais, el que és pretén mostrar és tot el patrimoni arquitectònic rural d’aquests municipis, però sobretot dels pobles que resten abandonats, així com totes aquelles manifestacions arquitectòniques, ja siguin masies, molins, ermites etc...
La ruta és pot fer tant caminant ( possiblement s’haurà d’invertir més d’un dia), en bicicleta o en un vehicle tot terreny ( aquestes dues en un sol dia es poden realitzar).

El punt d’inici será el nucli abandonat de ( Ribera d’Urgellet) s’hi accedeix per la C-14, i s’agafa el trencall que indica Torà de Tost (A Torà hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, que consta d’una sola nau rectangular, que és coberta amb una volta de canó. Abans d’accedir a Torà, i a la dreta del riu de Tost, trobem la solitària ermita romànica de Sant Genís. Aquesta ermita és d’una sola nau amb l’absis semicircular a l’est).
Cal esmentar que abans d’arribar a Torà de Tost, es passa per Tost. Encara que actualment es troba deshabitat i en degradació, Tost va ser el centre neuràlgic de la zona que va donar a la història personatges de la talla del cavaller Arnau Mir de Tost, el vescomte que potser viure a l’antic castell de Tost i que degué participar en l’edificació de la seva església romànica, dedicada a Sant Ponç, i que va lluitar a la frontera sud del comtat d’Urgell contra els musulmans. El monument romànic més interessant del terme municipal de Ribera d’Urgellet és l'església de Sant Martí de Tost. El temple, que va fundar el cavaller Arnau Mir de Tost, va ésser consagrat l'any 1040, pel bisbe Eribau d'Urgell
S’hi arriba pel camí que surt de Torà de Tost, un 7 km més endavant hi ha un desviament a l’esquerra que s’agafa per anar a Sauvanyà. Aquest camí es caracteritza per seu color rogenc. Aquest nucli de població deshabitat es troba al naixement del riu Tost, que en aquest indret anomenen riu Vermell. per la gran quantitat d’argila vermella que porten les seves aigües al pas pel Barranc Roig, a 1.081 metres d’altitud. En aquest nucli hi trobarem Cal Vessa, Cal Miquel i Cal Ramon, així com l’esglesia romànica de Sant Esteve. D'una sola nau coberta a doble vessant amb teulada de llicorella i absis semicircular. A la façana de ponent té una finestra cruciforme i, a sobre, una espadanya de dos ulls.
El camí fa pujada. Aquest tram des de la C-14 fins a Sauvanyà són uns 14 km , amb amb uns desnivells no gaire accentuats ( exceptuant algun tram). L’inconvenient d’aquest tram, és que s’ha e tornar endarrera ( hi ha altres camins, però no són gaire recomanables), però amb baixada.
Un cop a la C-14, anem direcció a la Seu d’Urgell, on a l’alçada de Montferrer, ens deviarem a l’esquerra. Passarem per davant de l’Ajuntament del municipi on davant hi trobarem l’Esglesia de la Mare de Deu de la Trobada i una antiga farinera. Aquest tram que es prou pla, consta de d’uns 9 km.
Continuem direcció a Aravell ( al “ tanto” amb les pilotes de golf), on podreu donar un tomb pel poble. Tot seguit sortim del poble direcció al Mas d’en Roqueta ( restaurant i allotjament rural), i prenem un camí rural direcció nord. Uns 4 km trobarem el mas de la Torre de Sant Climent ( hi crien cavalls), fortificat com indica el seu nom; prop d'ell hi ha la capella de Sant Climent de la Torre, d'una nau, absis i porta a migdia. Té un campanar d'espadanya de dos ulls sobre el mur ponentí i un altre de petit, d'un ull sobre el mur de llevant, o d'entre la nau i l'absis.
Una mica més endavant trobem el desviament a la dreta que ens porta a Sallent de Castellbó. Tot i que jo l'afageixo a la llista de poble abandonat, hi viu un pastor molt amable, que si no recordo malament viu a Cal Borrell. Sallent de Castellbò era antigament un punt fortificat, amb unes quantes cases entorn de l'església i cases a les afores, Cal Damià, Cal Tomàs i Cal Serrat. La seva esglesia de Sant Serni, un edifici rectangular, amb façana i campanaret a ponent, cobert de llosa, depenia de Sendes i ara de Castellbò. Com a curiositat per les pistes pròximes al poble, el pilot de Rally Peter Solberg( si no recordo malament), feia proves del seu cotxe de competició.
Tornarem endarrera per agafar el camí que haviem deixat i continuarem endavant. Passarem pròxim a la Borda del Salvador, al cap d’1km arribarem al trencall que ens portarà a Sendes, un altre poble abandonat i en runes.. Era un lloc important i cap d'una extensa parròquia i ara és despoblat, que tenia encara 7 habitants el 1970 i 23 el 1960; havia arribat a 73 h a mitjan segle XIX. L'església de Sant Vicenç, un edifici del segle XVIII amb campanar de torre, tenia un retaule gòtic de Sant Feliu dels segles XIV-XV, que el 1972 es va portar a la casa del comú de Montferrer per dur-lo al Museu Diocesà d'Urgell. Hi destaca Ca l’Almella, Cal Salvador, Cal Bartomeu, Cal Pubill i la Rectòria.
Sortirem de Sendes pel camí que haviem entrar i ens dirigirem direcció sud fins a l’alçada de la Borda del Pubill ( pròxima a la Borda del Salvador), on s’agafa un trencall a la dreta. Aquest camí ens portarà fins al Mas d’en Pere, a tocar de la pista de Solanell. Aquesta pista que l’agafarem en sentit descendent, te una longitud d’un 4 km aproximadament.
Arribarem al Mas d’en Pere, de grans dimensions i amb una capella rectangular coberta d'embigat, abans dedicada a Sant Fruitós i ara a Sant Josep. No lluny del mas hi ha una altra capella romànica, en ruïnes, que té la nau força sencera i l'absis visible, fins a la finestreta central. És una obra molt arcaica, de lloses planes, amb un rengle d' opus spicatuma l'interior del mur nord. Sembla ser la capella antiga dedicada a Sant Fruitós.
Seguim direcció a Solanell, ens trobem a mà dreta amb el Mas d’en Gonç, construcció de grans dimensions amb la capella de la Mare de Deu del Roser.
Continuem el camí amunt, i en 3 km arribem a Solanell. Una descoberta misteriosa i sobtada, degut a que el poble, en tota la seva dimensió, sols es fa visible quant resten pocs metres per arribar-hi. Al llarg del camí, que s’enfila sempre amunt, pals de corrent elèctric arriben fins al poble i es vertebren pels seus carrers.La majoria de cases estan en estat ruïnós i molts dels carrers son inpenetrables a causa de la espesa vegetació, son cases enormes amb mes d'una planta.
L'església dedicada a Sant Julià, com a la majoria de pobles està oberta a qualsevol desaprensiu que hi deixa el seu rastre a la paret, totalment buida, té el sostre interior caigut, tot i que la teulada es conserva, encara te l'escala de fusta que puja al campanar. Es comenta que els habitants de Solanell van abandonar el poble quan va arribar el corrent elèctric, potser ja n’estaven farts i tips de viure deixats de la mà de Déu. Malgrat aquest fet anecdòtic el cert és que la modernitat ha anat acompanyada sovint pel despoblament.
Marxem de Solanell per la pista que hem arribat, fins arribar a Castellbó, en un recorregut d’uns 6 km.
La resta del camí fins a Sant Joan de l’Erm es troba asfalta i es passa pels pobles de Carmeniu, que és al coster del serrat de Roca Redona, a 1 135 m, a l'obaga de la vall de Castellbò, sobre el barranc del seu nom. Sembla ser el Casamunizde l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Ha passat de 47 h el 1857 a 14 el 1960 i 3 el 1991. L'església, dedicada a Sant Fruitós, sufragània de Castellbò, és a l'inici del carreró que forma el poble. És un edifici del segle XVII, ben proporcionat, amb porta lateral, que no guarda vestigis de la construcció anterior. Conserva una taula del gòtic tardà, amb una pintura de santa Llúcia.
Tot seguit, seguint amunt per la carretera, i ens trobem amb el poble de Turbiàs, Presideix el poble una notable església del segle XVIII, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, amb un campanar de torre amb coberta piramidal, que va ser restaurada al principi dels noranta. Les cases, grisoses i amb teulades de llicorella, s'apinyen sota seu.
Continuant el nostre camí, arribarem al nucli de Les Eres, actualment despoblat i situat a uns 1.258 metres d'alçada, havia arribat a sis famílies i tenia 5 habitants el 1970. La seva petita capella de Sant Vicenç era sufragània de la de Turbiàs.>
El següent poble que ens trobarem és Sant Andreu de Castellbó. É s troba a un parell de quilòmetres més amunt de les Eres, a 1 329 m d'altitud, passat el barranc de Sant Andreu i el vessant oriental del turó de l'Orri. És un poble apinyat que arribà a 61 h el 1857, per baixar a 36 el 1960, i a 11 el 1991.
La seva església, sufragània de Castellbò, dedicada a Sant Andreu, que dóna nom al poble, és un edifici romànic de nau i absis molt modificats per l'afegitó d'altars laterals i d'un matusser campanar de cadireta semicircular, com l'absis sobre el qual reposa, que li dóna una vista exterior força xocant. Guarda, però, notables imatges barroques (sant Andreu, sant Joan Evangelista i la Mare de Déu del Roser) d'inici del segle XVIII.
Tot seguit arribarem a Sant Joan de l’Erm Nou, on hi trobem, una ermita i una estació d'esquí de fons. El 1959 s'hi va inaugurar un nou santuari, aquest al vessant que mira a Castellbò, a 1.690 metres d'altitud, prop de la font del Bosc i a tocar d'un bosc centenari de pins roigs i avets, en substitució del ruinós edifici de Sant Joan de l'Erm Vell.
Sant Joan de l'Erm Nou és un edifici modern i escaient, amb un teulat de doble vessant, pronunciat, i un campanar triangular que s'aferra amb agudesa darrere seu. Uns 300 metres darrere la capella hi ha el coll de la Basseta o del Prat, en un extens pla de pins, arranjat per a l'acampada, amb un xalet-refugi, regentat pel Centre Excursionista de Catalunya, amb 40 places d'allotjament, obert tot l'any. Des del principi dels setanta hi ha instal•lada en aquesta zona la pista d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm. A Sant Joan de l'Erm es fa un aplec el 24 de juny, diada de Sant Joan, i se celebra la festa del patró el 28 i el 29 d'agost.
Finalment la nostra ruta finalitza a Sant Joan de l’Erm Vell, un lloc amarat d'història i de llegenda. El vell santuari i hostatgeria és ara un munt de ruïnes a 1 700 m d'altitud, al vessant de la Ribalera, a l'extrem nord-oest del terme, al peu del camí que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà per Montenartró. El vescomte d'Urgell, Guillem, senyor de Castellbò, li fa ja donacions el 994. És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Greal, que abans es guardava a Besiers. L'església es va reedificar al segle XVII i tenia una gran casa i hostals a l'entorn que formaven com un carrer pel mig del qual passava l'esmentat camí ral antic. En tenien cura un sacerdot i donats, i els darrers temps, una família. Impressiona pel seu volum el munt de ruïnes que forma encara, després de l'incendi provocat de què fou víctima el 20 de desembre de 1936.
Des de Castellbó fins a Sant Joan de l’Erm Vell i tenim casi uns 30 km, tot en pujada.
Veient tot plegat, cadascú pot fer aquesta ruta amb el temps que vulgui, i també dependrà del mitjà emprat.
Poder fer les vostres observacions en l’apartat dels comentaris. Espero que aquesta ruta us sigui de profit.
Aquesta ruta és orientativa i molt general, hi ha diversos indrets pròxims a la ruta marcada que és mereixen ser visitats.
És imprescindible duur a sobre la cartografia necessària, així com l’equipament necessari.

Les restes de la Guerra Civil de l'aeròdrom d'Alfés es podran visitar a la tardor

2009-02-04T15:21:00.003+01:00

El conjunt de restes de la Guerra Civil que s'han conservat a l'aeròdrom d'Alfés (Segrià) es podran visitar a partir de la tardor d'aquest 2009, segons ha informat l'alcaldessa del municipi, Ann Gyles. Aquest dimecres s'ha presentat a l'aeròdrom el projecte del Centre d'Interpretació sobre la guerra aèria durant la Guerra Civil que està promogut per l'Ajuntament d'Alfés i el Govern, i ha estat ideat i projectat per l'empresa Cat Patrimoni.

Restes Guerra Civil a Alfés

La Ruta de la Guerra Civil comença al cementiri del poble, dalt del tossalet on s’edifica l’Ermita de Sant Salvador. És just entre el cementiri vell i el nou, que hi trobem la fossa comuna on es van enterrar els combatents republicans que anaven morint a l’antic Hospital de Sang del poble, els avis d’Alfés diuen que ni poden haver més de cinquanta de joves enterrats aquí.

Continuarem la ruta baixant el carrer Calvari fins arribar a l’església de Sant Pere, aquest temple fou cremat per anarquistes al començament del conflicte bèl·lic, posteriorment els nacionals la varen bombardejar, encara avui en dia, podem veure els impactes de la metralla a l’àbsis romànic de la nau central. Al costat de l’església, mirant cap a Lleida, hi trobem una creu metàl·lica que simbolitza les antigues creus de terme que es van destruir durant la Guerra Civil, sota aquesta creu, si trobava un refugi on els alfesins s’amagaven de la pluja de bombes que patia el poble nit rere dia, avui en dia però, l’accés al refugi està tapat.

Seguim baixant pel carrer de l’Alcalde Porqueres, trobarem a mà dreta, abans d’arribar a la plaça major, una gran casa senyorial del segle XVII, és tracta de cal Almenara i fou utilitzada de cuarter general quan els nacionals varen entrar a Alfés, l’any 1938, dins d’aquesta casa, se celebraven les cerimònies litúrgiques, ja que l’estat de ruïna de l’església, impedia celebrar misses al seu interior.

Agafarem el carrer Verge de Montserrat fins a la Plaça de la Bassa, allí trobarem l’edifici de l’Ajuntament d’Alfés, era just en aquesta ubicació on si trobava l’antic Hospital de Sang d’Alfés, on es curaven els ferits del front de les Garrigues, aquest edifici s’havia utilitzat com a escola fins a l’arribada de la guerra i un cop finalitzat el conflicte, es va tornar a fer anar d’escola.

Des d’aquí enfilarem la carretera en direcció a Lleida, fins arribar al carrer de les Àligues, pujarem aquest carrer fins al final i allí veurem un xalet anomenat del Faro, es diu així per què era aquesta la funció que tenia en època de la Guerra Civil, la de far de les aeronaus militars republicanes. Al davant d’aquest edifici hi trobem un turó anomenat dels Àries, si hi pugem podrem veure el traçat de les trinxeres que recorren tot el cim del turonet, 50 metres de trinxeres que serpentegen per la gepa de la serra i que servien per controlar el curs del riu Set i des d’on es pot dominar perfectament la ciutat de Lleida. Des d’aquest punt hem d’agafar el cotxe i continuar la ruta a l’aeròdrom d’Alfés, a 4 quilòmetres del poble.

L’aeròdrom militar d’Alfés, es va començar a habilitar a partir de l’estiu de 1936 en advertir les autoritats de la Generalitat que calia un camp d’aviació que fes de pont entre Barcelona i Sariñena. L’aeròdrom, s’anomenava Lleida-Alfés i també Lleida-Vinfaro, era el segon que es feia a la plana de ponent i duia aquest nom per què també hi havia l’anomenat de Lleida-Magraners, i va ser la base principal de l’aviació republicana al front d’Aragó, es va utilitzar durant un any i des d’aquí es van fer els bombardejos nocturns d’Osca i Saragossa i va tenir un paper important especialment durant la batalla de Belchite, l’agost i el setembre del 1937.

El terreny on es va ubicar era un altiplà dins una finca particular a pocs quilòmetres de la Bordeta, al marge esquerre del Segre, propietat de la família Zaragoza de Torres de Segre. La finca va ser expropiada sense cap mena de compensació per part de la Generalitat, com era habitual en aquell temps.

A finals de març de 1938, en atansar-se l’exèrcit nacional, l’aeròdrom d’Alfés va ser atacat repetidament per la seva aviació. Els franquistes van ocupar Alfés a partir de l’abril del mateix any, però, en quedar establerta la línia de front al Segre, no van poder utilitzar la base aèria perquè estava massa exposada als trets de l’artilleria republicana.

Al gener de 1939, quan ja no hi havia aquest perill, van tornar a posar-lo en funcionament, però amb escàs tràfic d’aeronaus. Consta, això si, que en els mesos de desembre de 1938 i gener de 1939 l’aviació legionària italiana dirigida pel general Monti (que havia substituït el general Bernasconi) va situar el quarter general a Lleida aquí a l’aeròdrom de Lleida-Alfés.

L’espai de l’aeròdrom de l’Exèrcit Popular d’Alfés té:

· Un búnquer de més de 150 metres de llargada construït amb ziga-zaga per evitar els atacs enemics i per fer-lo més ben defensable. Dins el búnquer hi ha rastres de rails, que servirien per transportar munició, i trams de filat elèctric. També hi ha una inscripció de 1938 que certifica l’antiguitat de la construcció.

· Dos nius de metralladora amb el seu respectiu compartiment per emmagatzemar munició i una sortida d’emergència cap al refugi.

· Un dipòsit de combustible blindat.

· Un campament republicà complert, amb els seus barracons i, fins hi tot, l’espai pel pal de la bandera.

· Uns refugis antiaeris amb múltiples sortides-entrades.

Tot plegat, configura un dels antics aeròdroms republicans més ben conservats i més espectaculars de Catalunya.

Exposició permanent sobre els castells medievals al Castell de Mur

2009-02-04T00:13:00.004+01:00

El subdirector de Turisme, Jaume Font, ha presentat aquest dimarts l'exposició permanent sobre els castells medievals a la fortificació de Mur. Es tracta del tret de sortida a la ruta del Pirineu comtal, una ruta que recorre les comarques dels Pirineus i compta amb 11 etapes i amb un centre d'interpretació a les capitals de comarca amb una figura històrica com a protagonista. En el cas del Pallars Jussà serà Arnau Mir de Tost. Font ha dit que aquesta actuació ha de contribuir a dinamitzar el territori econòmicament i a diversificar l'oferta del país i 'anar més enllà del sol i platja'.

http://www.acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=473962

La política cultural dels Consells Comarcals de la demarcació de Lleida.

2009-02-03T16:12:00.005+01:00

En aquest article s’intentarà fer un breu anàlisi de les polítiques culturals i en especial del patrimoni que els Consells Comarcals de la demarcació de Lleida fan.
Partint de la base dels recursos limitats que tenen els Consells Comarcals i en concret les àrees de Cultura i Turisme, ens podem fer una idea dels resultats aconseguits per aquests departaments. Però tot i saber que els recursos són prou minsos, la pregunta que ens hem de realitzar, és si aquests es gestionen adequadament. També mirarem si aquests recursos es dediquen en part a la revalorització i posada en funcionament del patrimoni en les respectives comarques.

Deixant ben clar que no es tracta d’una recerca d’investigació, ja que això en ocuparia molt més temps i moltes planes escrites, la intenció es mostrar a grans trets com treballen els Consells Comarcals en aquest àmbit.
Fent una mirada a les planes webs dels Consells, podrem veure clarament que la seva tasca principal es subvencionar activitats referents a la cultura popular (Teatre, corals, gegants, sardanes, grallers etc..). És un servei que ofereixen i en qual hi acaba participant molta gent dels pobles. Però en molts casos la mitjana d’edat de la gent que participa en aquestes activitats és molt elevada, o cada any participen les mateixes persones, cosa que fa que no existeixi un relleu i els objectius que es plantejen no és compleixin, ja que la difusió de la cultura no és complerta.
Per altra banda aquest tipus d’activitats no tenen cap mena de repercusió social ni econòmica en el municipi, ni molt menys en el territori. Són activitats temporals i sense cap mena de projecció en el temps. S’hauria de replantejar aquest tipus d’ajuts? S’hauria de prescindir d’alguns d’aquests serveis? Al meu entendre no s’hauria de prescindir, però si que s’haurien de replantejar com es realitzen aquestes i per a quin public van destinades, així com la quantía dels ajuts.
Pel que fa al patrimoni cultural, no s’ha plantejat mai com a un factor de desenvolupament local. Amb això vull dir que no entrava i no entra com a prioritat la realització de projectes per a la revalorització del patrimoni existent, deixant-ho sempre a proposta dels ajuntaments( que en la majoria de casos i tenint en compte les dimensions dels mateixos, tenien altres prioritats) o a la inciativa privada. En la majoria de casos la tasca dels Consells es limita a assesorar en la tramitació del BCIL.
Aquest fenòmen és molt més accentuat al sud de la demaració, ja que a les comarques pirinenques, van veure clar que el patrimoni podria ser un mitjà per a diversificar l'economia.
Al sud, tot i que molts Consells participen en la gestió dels Museus Comarcals corresponents, s'ha de dir que les polítiques de revalorització del patrimoni han estat escases.
Però les coses podrien començar a canviar, ara que ens apropem a la " desaparició" dels Consells Comarcals. Que vull dir que podrien començar a canviar? En els darrers anys han sortit iniciatives com la del Consell Comarcal de les Garrigues d'estudiar tot el patrimoni arquitectònic rural entorn les construccions de pedra seca. L'Urgell va començar a treballar fort en el món de l'arqueologia, aconseguint any rera any plans d'ocupació per a diferents jaciments de la comarca.
La Noguera està treballant més la vessant turística del patrimoni, però ja és un pas per a la revalorització del mateix i per la economia del territori. El Pla d'Urgell va apostar decididament per l'Estany d'Ivars i Vila-Sana com a factor de desenvolupament. Ara que ja s'ha aconseguit això s'hauria de poder articular un discurs que el lligués amb el patrimoni o la inversa.
A la Segarra hi han ficat molt emfasi a les rutes patrimonials, lligades al patrimoni arquitectònic rural. Cal destacar que en aquesta comarca hi ha un sentiment molt accentuat de la població pel seu patrimoni i el territori, això ajuda a que surtin propostes noves, tant de conservació del patrimoni, com per la seva revalorització.
I el Segrià? Podria ser el paradigma de les terres de Lleida , no s'hi actua amb molt interés, ja que durant els darrers anys a iniciativa del Consell, no ha sortit cap projecte. Aquest darrer any ha col·laborat en la redacció de l'Avantprojecte del Centre d'Interpretació de les Construccions de Pedra Seca de Torrebesses, però sense gaire entusiasme. Ara estant treballant en un projecte que s'anomenarà " La Batalla del Segre al Baix Segrià. Estudi històric del Patrimoni" i que s'emmarca dins dels ajuts per la recuperació de la memòria històrica.
A grans trets veiem que no hi ha una intenció clara d'intervenir en el patrimoni ja sigui per manca de recursos o per la pròpia política d'aquestes institucions. És un tema que segurament anirà sortint en aquest bloc, de moment he obert el tema i espero que aneu participant.

Les masies de Vilanova de l'Aguda

2009-02-03T02:12:00.003+01:00

L’aprofitament històric del medi rural està relacionat amb la necessitat de vigilar-lo, cuidar-lo, gaudir-lo i, per tant, de construir instal•lacions com graners, coberts i d’altres per guardar els estris del camp; així com l’habitatge familiar com casa de pagès i en molts casos la masoveria.
La idèntica finalitat de la utilització de les construccions agrícoles i necessitats de la casa o llar del pagès i la seva família, ha creat en el transcurs de la història un patró de tipologia de la casa rural catalana molt característic. Ara bé, han estat les nombroses i repetides ampliacions i reformes de les cases rurals en el transcurs del temps, per anar adaptant-se a diferents necessitats, el que ha donat aquesta falsa aparença o identitat canviant respecte de les estructures més primitives.

El més freqüent en les cases rurals de Vilanova de l’Aguda és la casa de pagès més aviat de reduïdes dimensions, que reflectia el baix nivell econòmic del moment, i que ha anat suportant afegits, ampliacions i subdivisions; en resultes d’una millor economia o d’un canvi de propietat o per ampliació de la família original. En molts casos s’ha afegit un annex amb un cos més baix habilitat per l’habitatge del masover. La forma i volumetria més general no difereix excessivament de les característiques de la tipologia de la resta de la comarca i de les comarques veïnes.
Predomina en masies grans l’alçada de dues plantes, amb la darrera planta integrada amb la coberta inclinada a dues aigües cap a les façanes laterals; desenvolupant-se la masia en una forma allargada. En masies de reduïdes dimensions, la coberta a dues aigües es dirigeix cap a la façana principal i posterior, ocupant la construcció un volum gairebé quadrat.
Els materials més freqüents són els comuns de les cases de pagès d’arreu, amb les parets de tàpia o de pedra, bigues de fusta, cairats de maó. Les cobertes alberguen en l’espai de sota la golfa ventilada, amb una solera acabada amb teules àrabs de ceràmica. El color predominant de les façanes és el blanc emblanquinat de les parets i el color teula de les cobertes (en el cas que no siguin de pedra descoberta).
El terme municipal de Vilanova de l’Aguda disposa d’un patrimoni arquitectònic rural, nombrosos elements del qual mereixen la protecció per una correcta gestió. En una primera recerca exposem els elements existents en el sòl no urbanitzable, dels quals es destaquen els més considerats i reconeguts de la història de Vilanova de l’Aguda, per posteriorment ésser reconeguts o incorporats en el Pla especial del Catàleg del patrimoni històrico-arquitectònic de Vilanova de l’Aguda.
La coneguda dinàmica de l’activitat agrícola d’aquesta zona va influir en l’aparició de diverses masies i cases de pagès, comportant que a la majoria d’elles la família tingués la necessitat d’establir-s’hi per dur a terme el control, l’organització, seguiment i vigilància de l’activitat. Per això no és estrany descobrir en el territori un escampall de masies i construccions, inicialment destinades a aquesta finalitat.

LLISTAT DE MASIES

VILANOVA DE L’AGUDA
Cal Brics
Ermengol
Sorribes
El Rever
La Bova
La Salada
La Salada Antiga
Les Omedes
Puig-en-Seric
Cal Paner
Lo Masucó
La Xorovina
Gatnau
Barquet
La Pera
Cal Bosch
La Caseta del Bancal
Formiguera
Els Plans
La Teuleria
Casa Nova del Porcell
El Porcell
Mas d’en Bosch
Roquers
Botines
Masies de l’Aguda (Cal Castell i la Torre)
Cal Mosset

RIBELLES
El Molí de Ribelles
Cal Font
Cal Carló
Passeres
Falconera
Cal Tugues
La Torre de Ribelles
Cal Camarada
Cal Jan
L’Hostal (o Els Esclopets)
Can Valls
La Figuera
Cal Gravat
Cal Quel
La Toralla
Cal Planes
Cal Perot
Cal Claver
Cal Teuler (o La Teuleria)
Cal Coix (o Cal Crosses)
Cal Cascavell

L’ALZINA
Cal Caus
Mas del Garganter
Cal Colom
La Barraca
Cal Miqueló
Cal Sec
Cal Caelles

GUARDIOLA
Mas de Miravall (o Masia Ribó)
Cal Miqueló

VILALTA
L’Escola
Cal Xiquet
Cal Ribera

Per ampliar informació, consultar el Catàleg de Masies del municipi

Visita al terme de la Pobla de Cèrvoles ( Les Garrigues)

2009-01-21T12:32:00.003+01:00

Els Amics de l'Arquitectura Popular organitzen pel dissabte 14 de març una sortida al terme municipal de la Pobla de Cèrvoles. L'objectiu d'aquesta sortida és conèixer les construccions de pedra que formen part del patrimoni del municipi. La durada de la sortida serà durant tot el dia, amb una parada per dinar ( A les 14h, a ca la Mari. Paella i brasa, 21 €).

La interpreració dels elements patrimonials la portaran a terme en Joan Jové i la Sara Balasch. L'inici de l'activitat serà davant del bar del Casal a les 10 del matí.

Per tal d'assistir a la jornada cal trucar al 600 445 114 o enviar un correu a :

assum@coac.cat /correu.arquitecturapopular@gmail.com

Forma d'arribar-hi: Des de les Borges Blanques, agafar la nacional 240 cap a Tarragona, direcció Vinaixa. Després cap a l'Albi, trencar cap al Vilosell i La Pobla de Cérvoles.

Benvinguts!!!

2009-01-21T12:05:00.001+01:00

Primer de tot salutacions cordials a totes aquelles persones que ens visiteu per primera vegada, és a dir, tothom! Avui dia 21 de gener de 2009 neix el bloc, Pedres que parlen.

La idea original d'aquest bloc és principalment donar notorietat i reconeixement de totes aquelles evidències patrimonials i culturals que mai no ompliran les portades dels espais culturals dels països catalans però que no per això han de quedar en un segon terme. Considerem doncs que hi ha un greuge comparatiu entre el patrimoni i cultura de primera línia i tots aquells elements i fragments de la nostra cultura, que tot i que no han tingut un paper destacat en els esdeveniments principals de la nostra història si que han tingut una funció, ser la base i fonament perquè altres puguin destacar.

En definitiva, l'objectiu d'aquest bloc és una reflexió que recordi tots aquells elements entorn al patrimoni que han estat oblidats darrere figures menys tosques i més refinades.